"Ma" que vos agrada un clickbait, eh?
No, no anem a parlar de drogues, ni de la ruta ni d'ìl.legalitats ni tan se vol de la sèrie "Narcos". El que tractaré en esta entrada és prou més mundà i celestial alhora. Parlaré sobre la coca (o les coques) valencianes.
(Nota personal: crec que he trobat un rumb escrivint en valencià sobre expressions, frases fetes o paraules de la nostra llengua. Em diverteix al mateix temps que deprenc).
Tot va començar un dia trist d'hivern on un adolescent li va amollar (bona paraula també) als seus pares que no volia estudiar, que el que volia era treballar en l'horta -molt respectable decisió, per cert. I la mare, bocabadada, va exclamar "Nyas, coca!"
Nyas. Coca.
Quasi res porta el diari. Una interjecció onomatopeica i una paraula que amb esta acepció no apareix al diccionari de la RAE. Què t'ha paregut?
Gosaria dir que intraduïble.
A tot açò, el pare, per manifestar discretament la seua disconformitat amb la direcció que el fill volia prendre amb la seua vida, va exclamar "A tu el que et passa és que no t'han arreat una bona coca que t'arreglara el coneixement".
Doncs bé, ja tenim dos usos de la paraula coca en l'ambit valencià. La primera, "Nyas, coca" de la mare, utilitzada per posar de manifest la seua sorpresa. La segon "arrear una coca" com a sinònim de nyespla (esta també vos agrada, eh!?).
Però si ens parem a pensar en el seu origen, d'on naix la paraula "coca", quina és la seua etimologia? Si fem cas a la Wikipedia, ens indica que ve de la família del franc i on tenen el mateix origen paraules com "kuchen" (cuinar) de l'alemà, koek " de l'holandés o cake (pastís). Tot pareix estar relacionat amb la gastronomia. I no és d'estranyar, ja que com a element vital de supervivència hi té uns quants anys, i podem ben bé asegurar que les gatxes (protohistòria de la coca) eren aliment bàsic a l'antic Egipte, com podeu comprovar en el segëunt enllaç:
Encara que fenicis i cartaginesos també van continuar amb el llegat del pa o la coca.
Així que, pot ser, l'origen encara s'haurà de remontar uns quants segles abans. Però, i com és possible que "coca" s'utilitze com sinònim de nyespla? Ací, i açò ja són conjectures meues, entenc que està associat al fet de deixar plana i fineta la galta després de que et peguen una "galtà", i per paral·lelisme, vindir a ser també un "hòstia".
Si reprenem la branca gastronòmica de l'origen de Coca, podriem estar anys i anys parlant-ne, però vos remitisc a llegir el següent article dÈnric Morera per a que feu càlculs i teories conspiranoiques al voltant de si la pizza és una evolució de la coca valenciana (molt interessant, per cert).
Què va ser abans, la coca o la pizza?
COQUES VALENCIANES
Per tot el nostre territori tenim infinitat de coques, i ací ja obririem l'acarnissat debat de si és millor la dolça o la salada, la de Dènia o la d'Ontinyent...però fins que no les taste totes, no podré opinar (s'accepten donatius ;-) en forma de coca, de la de cuinar, no la de la nyespla). Puguem parlar de les coques dolces, on les més famoses són la coca de llanda (o de mida) i la coca de panses i anous. Inclús les coquetes de Sant Blai, que més be semblen galetes i a les que se'ls atribueixen propietats curatives per al malestar de gola ("Sant Blai gloriós, deixam al xic i emportat la tos" recorde que era un dels mantres que repetien alguns familiars a començaments de febrer).
D'altra banda estan les coques salades, com poden ser la de Dacsa, la de Tonyina o la típica de tomaca amb embotit (sense formatge, diferència principal amb la pizza).
El chef José Andrés també defensa l'origen valencià de la pizza, pots llegir-ho ací:
La pizza i José Andrés
També hi ha poblacions on les coques s'anomenen "tonyes", i també s'empra per referir-se a pegar-se una coca, una trompada, un colp...
FER-SE COCA
Que no, que no és el que estàs pensant...T'ho explique
L'altre dia -un dissabte- un amic va eixir de festa, i me'l vaig trobar el diumenge de matí amb ulleres de sol i un caminar diem-ne que més pausat del que en ell és habitual, i li vaig preguntar que què li passava, i em va contestar "Estic fet coca, ja no tenim edat per a estos excesos". Al remat, que fer-se algú o alguna cosa "coca", vol dir destrossar (l'accident li va deixar el cotxe fet coca). I ja que estem, per totes les dades i estudis, sí, diuen que fer-se coca (de la de narcos) també deixa a les persones fetes coca, així que "coneixement", eh?
LA BEGUDA MÉS FAMOSA
I per últim, què seria d'esta entrada sense referències a l'origen valencià de la Coca-cola? De segur que ja sabeu la història del poble d'Aielo de malferit i la Nuez de Coca
I tú, sabries dir-me algún ús específic de la paraula "coca" a les terres valencianes que no siga il.legal i que no estiga explicat en el text que ací acaba?
No hay comentarios:
Publicar un comentario