València, terra de coca

 "Ma" que vos agrada un clickbait, eh?

No, no anem a parlar de drogues, ni de la ruta ni d'ìl.legalitats ni tan se vol de la sèrie "Narcos". El que tractaré en esta entrada és prou més mundà i celestial alhora. Parlaré sobre la coca (o les coques) valencianes. 

(Nota personal: crec que he trobat un rumb escrivint en valencià sobre expressions, frases fetes o paraules de la nostra llengua. Em diverteix al mateix temps que deprenc).

Tot va començar un dia trist d'hivern on un adolescent li va amollar (bona paraula també) als seus pares que no volia estudiar, que el que volia era treballar en l'horta -molt respectable decisió, per cert. I la mare, bocabadada, va exclamar "Nyas, coca!"

Nyas. Coca.

Quasi res porta el diari. Una interjecció onomatopeica i una paraula que amb esta acepció no apareix al diccionari de la RAE. Què t'ha paregut? 

Gosaria dir que intraduïble.

A tot açò, el pare, per manifestar discretament la seua disconformitat amb la direcció que el fill volia prendre amb la seua vida, va exclamar "A tu el que et passa és que no t'han arreat una bona coca que t'arreglara el coneixement".

Doncs bé, ja tenim dos usos de la paraula coca en l'ambit valencià. La primera, "Nyas, coca" de la mare, utilitzada per posar de manifest la seua sorpresa. La segon "arrear una coca" com a sinònim de nyespla (esta també vos agrada, eh!?).

Però si ens parem a pensar en el seu origen, d'on naix la paraula "coca", quina és la seua etimologia? Si fem cas a la Wikipedia, ens indica que ve de la família del franc i on tenen el mateix origen paraules com "kuchen" (cuinar) de l'alemà, koek " de l'holandés o cake (pastís). Tot pareix estar relacionat amb la gastronomia. I no és d'estranyar, ja que com a element vital de supervivència hi té uns quants anys, i podem ben bé asegurar que les gatxes (protohistòria de la coca) eren aliment bàsic a l'antic Egipte, com podeu comprovar en el segëunt enllaç:

Alimentació antic Egipte

Encara que fenicis i cartaginesos també van continuar amb el llegat del pa o la coca.

Així que, pot ser, l'origen encara s'haurà de remontar uns quants segles abans. Però, i com és possible que "coca" s'utilitze com sinònim de nyespla? Ací, i açò ja són conjectures meues, entenc que està associat al fet de deixar plana i fineta la galta després de que et peguen una "galtà", i per paral·lelisme, vindir a ser també un "hòstia".

Si reprenem la branca gastronòmica de l'origen de Coca, podriem estar anys i anys parlant-ne, però vos remitisc a llegir el següent article dÈnric Morera per a que feu càlculs i teories conspiranoiques al voltant de si la pizza és una evolució de la coca valenciana (molt interessant, per cert).

Què va ser abans, la coca o la pizza?

COQUES VALENCIANES

Per tot el nostre territori tenim infinitat de coques, i ací ja obririem l'acarnissat debat de si és millor la dolça o la salada, la de Dènia o la d'Ontinyent...però fins que no les taste totes, no podré opinar (s'accepten donatius ;-) en forma de coca, de la de cuinar, no la de la nyespla). Puguem parlar de les coques dolces, on les més famoses són la coca de llanda (o de mida) i la coca de panses i anous. Inclús les coquetes de Sant Blai, que més be semblen galetes i a les que se'ls atribueixen propietats curatives per al malestar de gola ("Sant Blai gloriós, deixam al xic i emportat la tos" recorde que era un dels mantres que repetien alguns familiars a començaments de febrer).

D'altra banda estan les coques salades, com poden ser la de Dacsa, la de Tonyina o la típica de tomaca amb embotit (sense formatge, diferència principal amb la pizza).

El chef José Andrés també defensa l'origen valencià de la pizza, pots llegir-ho ací:

La pizza i José Andrés

També hi ha poblacions on les coques s'anomenen "tonyes", i també s'empra per referir-se a pegar-se una coca, una trompada, un colp... 

FER-SE COCA

Que no, que no és el que estàs pensant...T'ho explique

L'altre dia -un dissabte- un amic va eixir de festa, i me'l vaig trobar el diumenge de matí amb ulleres de sol i un caminar diem-ne que més pausat del que en ell és habitual, i li vaig preguntar que què li passava, i em va contestar "Estic fet coca, ja no tenim edat per a estos excesos".  Al remat, que fer-se algú o alguna cosa "coca", vol dir destrossar (l'accident li va deixar el cotxe fet coca). I ja que estem, per totes les dades i estudis, sí, diuen que fer-se coca (de la de narcos) també deixa a les persones fetes coca, així que "coneixement", eh?

LA BEGUDA MÉS FAMOSA

I per últim, què seria d'esta entrada sense referències a l'origen valencià de la Coca-cola? De segur que ja sabeu la història del poble d'Aielo de malferit i la Nuez de Coca

Aielo i la Coca-cola

I tú, sabries dir-me algún ús específic de la paraula "coca" a les terres valencianes que no siga il.legal i que no estiga explicat en el text que ací acaba?

Vacança

   Com que hui era l'ultim dia de treball abans de començar un període de...(volia trobar una paraula tan bonica com "asueto" en castellà, però les que he trobat no estan a l'altura), bé, direm desconnexió. Com que hui era eixe últim dia abans d'eixe període, deia, he decidit anar vora mar de bon matí a fer unes fotos de l'eixida del sol (gens mal crec, encara que en el meu cap eren millors, vos dixe una mostra ací).

Bé, quan estava esperant m'ha sorprés que hi havia gent també que va a vora mar, supose que a diari, a veure eixir l'astre rei. Ningú jutjava si era normal o raro anar a veure este fet tan quotidià. És més, pense que en certa manera ens unia una missió

El que sí que m'ha sorprés és que gent que passava em deia..."hui no eixirà la boleta", o "hay molta boira" com presagiant que el que jo pretenia capturar no anava a ocòrrer, o al menys no a la vista de tots (perquè el sol sempre s'alça de matí, amb núvols o sense ells). Una situació contradictòria, el ser testimoni d'un event tan normal i tan extraordinari a la vegada, i en contraposició posar de manifest el pessimisme al davant a primera hora del matí. Encara així, no m'he rendit i he ocupat i defensat amb els colzes (com si estiguera en primera fila de la mascletà el dia de Sant Josep) el meu punt estratègic per a fer la foto. Dis-me optimista si vols, però objectiu complit.

A l'home que m'ha dit que "hay mucha boira", li he contat que jo estava allí per iniciar les meues vacances...o vacacions...o vacança? Ara no sé. Evidentment li he contestat en castellà, perquè l'home no pareixia entendre valencià, però eixa resposta meua m'ha fet pensar.

He pensat en el valencià "de poble" que ara alguns volen recuperar (recuperar des del castellà, clar, però açò no és del que vinc a parlar). La resposta m'ha recordat a este article del diari Levante:

El valencià de poble

"Queremos ´vacacions´ i no ´vacances´ "

A alguns els entraran els mil mals només de pensar-ho, d'altres passaran olímpicament i els "frikis", buscarem un poc més. I això he fet. He anat a buscar al DNV l'entrada "vacances" i, oh, sorpresa! No està, només apareix "vacança" (sí, "vacances" és el plural de "vacança"), i curiosament, remitix a "vacació".

On vull arribar? Doncs a que ningú utilitzem la paraula "vacança" en valencià per a referir-nos al període de descans retribuit (que no siga cap de setmana), i que alguns es tiraran les mans al cap perquè un partit polític vullga utilitzar una paraula en concret (i sí, ja sé que no es tracta d'una paraula només i que hi ha molt més que aprofundir). El que vinc a dir és que ni tot és blanc ni tot es negre, i que -encara que siga de tant en tant- ens hem de replantejar si allò que diuen els que considerem més afins a les nostres idees, és correcte, té una intencio polaritzadora o ens estan induint a pensar d'una manera que, pot ser, no estiga alineada amb els nostres valors.

Ni els bons són tan bons, ni els roïns tan roïns.