L'aigua, sempre l'aigua

És un 18 de març atípic en València. Les previsions de l'oratge no eren bones i estan complint-se. No ha sigut un bon any per a moltes persones justament per les inclemències meteorològiques i hui pareix que la pluja, fidel al seu estil, vullga aiguar-nos la festa. 

Estem plantats a l'avinguda de l'oest i, en contra del que seria normal un dia com hui de qualsevol any, no hi ha rius de gent, hi ha algunes persones observant i aguantant els paraigües en un ambient prou desangelat. Venim del carrer Guillem de Castro on la fila de paraigües aplega fins Àngel Guimerà i ara estem veient comissions passar i, encara que siga un mal menor, dona llàstima pensar que els fallers i falleres esperen este moment tot l'any per a que ara la festa no puga ser completa. O bé sí. Caldrà donar-li la volta a la situació i pensar que si s'han pogut superar (bé, sent molt optimista) circumstàncies més difícils i adverses, per què no es pot fer un peregrinatge aguantant unes gotetes de no res?

Evidentment, a tots ens agradaria un dia sec, amb sol i que el terra no s'esvarara, però no ha pogut ser. 

El coratge de moltes persones hui, desafiant la pluja, és encomiable. No és fàcil decidir si vestir-se de valenciana o de valencià arriscant que la vestimenta es faça malbé. Però no sé si el fervor, la voluntat de superació o ixe sentiment col.lectiu que he sentit ha tornat a nàixer, espenta a la gent a desfilar pel carrer de la Pau o el carrer Sant Vicent per a xafar la plaça de la Mare de Déu. Eixos... 15, 20 o 25 segons que es tarda en creuar la plaça són inexplicables per a qui no és d'ací, quasi diria que incomprensible que més de 100.000 persones vulguen deixar-li flors a la Verge al ritme del pasdoble "València". 

I parlant de música, hui el meu homenatge va per als i les músiques. Hui han fet que el dia fora més èpic. He vist músics empapats de cap a peus, he vist músics coberts amb impermeables, tapant els instruments amb plàstics per a protegir-los i encara així, malgrat el mal temps, han sonat potents i imponents els pasdobles al costat de les comissions falleres. Hui han donat una lliçó, s'han enfrontat al pitjor dels escenaris, han posat sintonia de color a un dia gris, han arrancat somriures als fallers i espectadors i han aprovat amb nota. 

Em queda el mal gust d'haver estat pensant totes les falles que anaven a ser unes festes molt rares degut a l'oratge i haver disfrutat a mitges molts actes. 

Però em quede amb l'esperit de superació del poble valencià, de plantar cara a allò que vinga i de que defendre una festa tan gran, declarada patrimoni de la humanitat, passa per superar xicotets entrebancs per tal d'afegir un component immaterial més al conjunt: superar l'adversitat.