sábado, 22 de febrero de 2025

La consulta de la llengua. Serà casualitat.

 Pequeño inciso para aquellas personas que no comulguen con la utilización del valenciano en las aulas (y/o incluso fuera de ellas). Os daré un truco, si abrís ChatGPT, copiais el texto que viene a continuación y le pedís que os lo traduzca, ¡os encontraréis con una sorpresa muy grande!


Comencem amb una frase molt antiga, però molt en vigor hui en dia amb Trump, Milei, Mazón i Rovira tractant de manipular a la gent: "Divideix i venceràs".

De veres que jo no vull adoctrinar a ningú amb este text, però tampoc em quedaré de braços creuats deixant que em prenguen el pèl davant dels meus "morros".

Com a aperitiu: "La llei en vigor compleix quaranta anys.

La Llei d'ús i ensenyament del valencià és una norma aprovada el 23 de novembre de 1983 que regula l’existència dels dos idiomes oficials. Entre els diferents articles, es delimiten els territoris valencianoparlants i castellanoparlants i es llisten un total de 395 municipis amb la llengua pròpia com a predominant i 147 on ho és el castellà. Això suposa que, dels vora cinc milions d'habitants de la Comunitat Valenciana, el 87% viu en zona de predomini valencianoparlant (4,4 milions d'habitants), mentre que el 13% (vora 650.000 persones) viuen en territori amb predomini del castellà."

(extret de https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/territoris-tenen-predomini-lingueistic-valencia-castella_1_1648133.html )

Si tens curiositat per saber en quins municipis predomina cada llengua, pots consultar-ho ací: https://www.lasprovincias.es/comunitat/municipios-castellanohablantes-comunitat-valenciana-20230923095606-nt.html

Està estudiat, és millor confrontar "al poble" (sí, eixe poble que es suposa que salva el mateix poble) que no tenir una massa crítica que bregue contra imposicions, lleis acomodades a ideologies polítiques, lladres i gentola que no sap ni per on li pega l'aire.

Els dos grans ideòlegs d'esta llei de llibertat educativa són llicenciat en dret (Mazon) i en Econòmiques i empresarials (Rovira). Cap dels dos té una formació de base o publicacions que els donen la mínima autoritat en matèria lingüística. Els dos provenen de la província d'Alacant, on es pensen que només es parla castellà. Mazón ve d"Alicante" i Rovira de Sant Vicent del Raspeig...perdó, San Vicente del Raspejo, o Raspado, qui sap? Com si en Elx o Benidorm (poble) no es parlara valencià, que no estan tan lluny d'Alacant. Serà casualitat.

Reconec que llegir-me la "nova" llei em dona gossera, badalle només de pensar en estos manipuladors, però posaré alguns exemples del perquè em sembla tan remal el que volen, i estan, fent.

Nou incís, recordeu quin partit va ordenar el tancament de Canal 9? No crec que aneu massa desencaminats, eren cosins-germans de Mazon i Rovira. Van esgrimir raons econòmiques, però també volien soterrar qualsevol escletxa per on podera assomar el valencià. Recordeu que radio i televisió valenciana era una de les poques formes de normalitzar l'us del valencià i fer-lo abarcable a tota la població.

Una de les premises, o excuses, per a imposar esta votació a les famílies (perque sí, ací hi ha un vot per alumne/a, però els/les mestres no poden votar, com si no formaren part de la comunitat educativa), és que a les zones castellanoparlants, el percentatge quan es tria valencià com a llengua base, és menor que sí a una zona que predomina el valencià, es tria castellà com a llengua base. El valencià com a llengua base sempre ix perjudicat. Serà casualitat.

En este article del diari Levante es veuen bé les diferències: Levante EMV - Consulta llengua

Cite part del text "Es decir, un alumno de las zonas castellanohablantes tendrá derecho a estudiar tres cuartas partes de su tiempo en castellano, mientras que un alumno de las comarcas valencianohablantes solo podrá estudiar como máximo poco más de la mitad de su horario escolar -52,5 %- en valenciano."

Total, que en lloc de donar igualtat i tractar de respectar, difondre, promoure i amar la nostra llengua, volen arraconar-la un poquet més. Fins fa relativament poc, el valencià estava considerat com una llengua de poble, de gent "con pocos recursos" o "poca cultura" i "mucha gente de bien" es pensava amb dret a mirar per damunt del muscle als que parlem valencià. La classe alta sempre ha sigut més de castenallo ;) Supose que això també marca el caràcter combatiu d'esta banda del referèndum. A propòsit, no crec que hi hagen càrregues policials, però és per a reflexionar quan una "consulta" és legal o no...

Aixó de "se estudiará caso por caso" quan les votacions no quadren o s'hagen de destruir grups, crear-ne nous i inclús canviar a alumnes d'escola, això és de traca. Abans de començar ja sabem que el que faran es el joc del trilero, fent-nos creure que ha passat una cosa quan en realitat ha passat el contrari. A més, ja s'ha assumit que "la consulta" comportarà un sobrecost, com si estiguerem per a malgastar. Però clar, les deficiències sempre seran culpa del govern anterior, de l'altre color, o de la oposició que no fa res.

Crec que esta quadrilla no ha estudiat parts de la història on ens van abolir els furs o en un altra época més recent (i fosca) els van imposar la educació en castellà a les escoles als nostres pares i mares ni que tampoc s'han enterat de que el valencià roman "no matter what". Serà casualitat.

És inevitable comparar-se amb Catalunya, País Basc o Galícia on l'idioma cooficial a l'espanyol és quasi més un dret que una obligació. Però ací tenim la desgràcia de comptar amb gent que -castenallo mediante- es dedica a avivar el foc de que si els catalans i que no podem tolerar que s'apropien de les nostres senyes d'identitat i bla, bla, bla. Mentres, un xinés afincat a Catalunya ja porta tres anys d'avantatge en l'aprenentatge del català sobre un xiquet d'Enguera estudiant valencià. El que ixe xiquet no sap és que, pot ser, el dia de demà una xiqueta d'Alcoi i ell concurriran a les mateixes oposicions en Catalunya, i la xiqueta que sap valencià i té un títol, comptarà amb més mèrits que el d'Enguera.

Per tancar diré que des que vaig ser conscient que seria pare, vaig triar parlar a les meues filles en valencià. És una elecció lliure, a la que ningú m'ha obligat i que crec que elles m'agrairan en el futur. I creeu-me, saben distingir perfectament qui els parla en castellà o valencià i saben canviar ràpidament entre una llengua i l'altra. Cap de trauma, senyors.


Serà casualitat.



 

viernes, 21 de febrero de 2025

Amparito Roca

L'any que corre, el 2025, és l'any dedicat al pasdoble Amparito Roca amb motiu del centenari de la seua composició pel mestre Jaume Texidor.

Podràs llegir la meua conclussió al final de l'entrada.

L'origen del pasdoble (o marxa redoblada) és, curiosament, militar. També hi ha matemàtiques en els pasdobles: la marxa quadrava 120 passos per minuts dels soldats, d'ahí el seu nom. I com no? També hi ha polèmica respecte a l'origen, a França s'atribuixen la propietat, datada sobre el 1930 i a Espanya contrataquen dient que com és possible que existixquen partitures (a Espanya) ja abans de 1800...Però bé, no és el tema que venia a tractar.

El que vull és, com a humil homenatge, recollir ací l'impacte que un pasdoble pot tindre i que moltes voltes no abastem a conéixer.

He de reconéixer que és el meu pasdoble preferit (tampoc els conec tots, és cert). Crec que eixe "solo" de flautí és capaç d'aborronar (i no, no ho pense només d'un any enrere ací, ja ho pensava prou antes). Els que vivim en una terra on passa la banda i saps que és festa, ho hem de sentir així.

Crec que cap persona (al menys amb sang mediterrània) puga resistir-se a sentir alegria, ganes de festa i bons records amb esta composició musical. No té lletra i crec que això la fa encara més universal. En portes de la Cridà de les falles i amb ganes d'ambient festiu, malgrat tot el que ha passat des del 29 d'octubre, és un bon moment per a rendir honors a esta peça.

El carrer és l'escenari més idoni per a celebrar, i ací la prova:

Centenari

Però també un camp de futbol, com l'estadi ciutat de València (llàstima de la poca qualitat de so en el vídeo), on 1200 músics van interpretar Amparito Roca:

Ciutat de València - Futbol

Començaré en la situació que crec que més impacte mundial pot tindre, els Jocs Olímpics. Sí, com ho llegiu, la delegació espanyola va entrar a l'estadi olímpic de Sydney l'any 2000 al ritme d'Amparito Roca. Davant la mirada de Samaranch i darrere de l'abanderat Manel Estiarte, desfilaven Arantxa Sánchez-Vicario, Juan Carlos Ferrero o tants d'altres, podeu veure-ho i sentir-ho a les 3h d'este vídeo:

JJOO Sydney 2000

També va ser una de les peces que van tocar músics per separat durant el confinament, per a després unir-los digitalment i poder disfrutar de l'interpretació.

Confinament

Però me quede amb la part alegre de la música, com en esta ocasió festiva, ja en la fase d'exaltació de l'amistat, on el cor de veus es "menja" als músics:

A capella

Algú podria pensar que el pasdoble va lligat al nacionalisme espanyol per allò d'haver sigut utilitzat en les corregudes de bous i tenir certs vincles amb la copla, però segur que els següents vídeos fan pensar a més d'un.

Al País Basc, on el txistu és el protagonista:

Txistu

O també ací, amb especial protagonisme de les dos músiques amb flautí:


https://www.youtube.com/watch?v=G7Tm11-n5xA&t=966s

Doble ració per a Manacor, on s'agafen seriament allò de les palmes:

Manacor 1

Manacor 2


No deixa de resultar curiós que Amparito Roca puga sonar en una processó, situació que nosaltres tenim més associada amb composicions d'un altre estil

Processó

(Si ho he vist bé, la única dona que apareix "dins" de la banda, arrossega la percussió. Sort que per estes terres açò no és normal).


Hi ha hagut fins i tot peticions, prou raonables he de dir, com la de l'humorista Eugeni Alemany, que reclamava que el concert de Cap d'any a la valenciana contemplara Amparito Roca com a colofó del concert, donant-los una lliçó a "eixos de la marxa Radetzky"...

Àmbit Internacional

Fora de les nostres fronteres també s'interpreta:


Simfònica d'Atenes (versió sui generis)

Atenes

Guatemala (més sui generis)

Guatemala

O Xile (Camerata) versió de corda

Xile


CONCLUSSIÓ

No crec que Jaume Texidor fora conscient de l'impacte que tindria l'obra i la quantitat de voltes que s'interpretaria. M'agradaria estar en la seua pell i saber si ell sentia el que tots sentim quan escoltem les primeres notes d'Amparito Roca, si tindria en el cap ixa sensació de "açò serà un pelotasso" al que ningú es podrà resistir. O simplement pensaria que "una mes", si el que sé fer es música, què millor regal que un pasdoble per a l'amiga de la meua filla?

Com he dit abans, els compassos on el flautí és el protagonista, són part de la banda sonora de la meua vida, i des d'enguany, més encara. És la nostra adaptació d' "El flautista d'Hamelin", però en lloc de xiquets, s'emporta darrere a gent amb ganes de trobar alegria.

En definitiva, que el que provoca la música no hi ha un altre "concepte" que ho puga igualar.