Si busques un "tuit" ràpid, t'has equivocat de lloc. No serà una entrada curta esta, a més, són de molt interés els diferents enllaços compartits que cal veure, sentir i llegir.
Per davant de tot, la solidaritat i l'empatia amb aquells que han patit els efectes d'esta DANA a València. Un horror. No hi ha paraules i paradoxalment, tractaré d'emprar-les per contar tot el que roda pel meu cap al voltant d'este fenòmen, d'esta catàstrofe. Pot ser només estiga buscant a nivell personal canalitzar part del que porte dins. He parlat amb gent que m'ha dit simplement que "necessitava parlar", he tingut converses llargues sobre el tema, que pot aplegar a ser sobrecollidor. Pot ser no siga un bon moment per a publicar este text, o sí, no ho sé. No hi ha maldat ací, només ganes d'expressar-me.
La banda sonora
Com no? Raimon, "Al meu país, la pluja":
El 4 de setembre, que plovia a València, compartia amb els companys de faena -la majoria no valencians- la lletra d'este poema, fet cançò, de Raimon. Sent que no vaig poder transmetre la força del missatge de la cançó, pot ser perquè no sé; pot ser perquè s'ha de ser d'ací per entendre el que significa. Qui anava a dir-nos que quasi dos mesos després tindriem un clar exemple de part del que expressa esta cançò.
I Pep Gimeno, el "Botifarra" recollint la cançó popular "Romanç de Senyera":
Les efemèrides
En 101 anys són molts els avisos que ens ha donat l'aigua a esta banda del món com per a que ens pille desprevinguts. Llistaré algunes, i no estaran totes.
1923
El destí ha volgut que pràcticament 101 anys exactes després, es repetira (amb conseqüències menys greus, entenc) un fenòmen com la riuada que relata la cançò popular del "Romanç de Senyera". Llocs diferents, però a la fi, un riu, aigua i un poble afectat.
En aquesta notícia del diari Levante:
Ja s'indica que no hi havia alertes, vos sona?
I ací, també es fa referència a esta riuada de 1923 (i a un altra anterior de 1864)
On es cita:
"En l'any 1923, el dimarts 30 d'octubre, va haver-hi una altra inundació (1'67 m), derruint el pont de ferro inaugurat en 1901, que es trobava abans del que avui existeix a l'entrada de Castelló. Quasi destruí Senyera. "
1957
14 d'octubre, també mes fatídic.
Quantes voltes s'ha parlat de la gran riuada de València? Una altra vegada les autoritats no donaren la veu d'alarma, van ser els alcaldes dels pobles de la part alta del Túria qui van avisar a Valéncia.
Riuà València 1957
Este article en Wikipèdia explica detalladament què va succeir.
Pot ser que, si questa riuada on moltíssima gent va perdre la vida i tantes altres les seues cases i pertenències, hui no estariem parlant de centenars, sinò de milers de morts. Esta "riuà" va propiciar plantejar desviar el curs natural del riu Turia per fora de la ciutat de València, i en estos dies ixa obra d'enginyeria ha sigut providencial per evitar un desastre major.
1982
20 d'octubre. De nou octubre. La pantanà de Tous. Jo comptava només cinc anyets, però recorde que la situació dels meus "welos" era preocupant i molta pressa per traure-los d'allí. No tinc un record clar, la veritat, però eixa "alarma" assoma al meu cap cada volta que hi ha un episodi similar al que hem viscut.
La pressa de Tous va cedir a la immensa pressió de l'aigua i va col.lapsar. Podeu tenir una idea del que va passar en el següent documental que va emitir Canal 9 després de 30 anys d'aquell desastre. Sobre el minut 9 es relata com les autoritats neguen la evidència. Les autoritats, la manca d'alarmes a temps, la falta de previsió...vos sona?
La reflexió
Escric mentre escolte helicòpters volar per dalt de casa, açò no ha parat des de les 14h més o menys. Hem vist imatges de cotxes amuntonats i gent amb la mirada perduda tornant a casa, o al que quede d'ella, si es que queda alguna cosa. És complicat centrar-se, però sabent al mateix temps que personalment hem tingut sort.
Ara bé, hi ha moltes coses que m'han fet pensar i que deurien portar moltes conseqüencies.
Les alertes:
El diumenge 27, el 112 va redifondre la informació d'Aemet on s'informava de les intenses precipitacions:
El dilluns 28 d'octubre, el 112 torna a redifondre informació d'Aemet, advertint esta volta de les possibles crescudes de rius i barrancs:
Esta informació es difon per xarxes socials i entenem que per televisió, però a estes altures no hi ha una crida "oficial" a la població a no eixir de casa, a cofinar-se, a evitar desplaçaments, a eixir ràpid del treball o a evitar anar al treball.
Com és possible que la Universitat de València cancel.lara les classes el dia 28 (amb bon criteri) però la resta d'institucions (escoles, instituts...) no teniren ordre de la Generalitat de cancel.lar?
Mentres tant, a les 9:17h del dimarts 28 d'octubre, a l'ajuntament de València...
Però també al de Chiva, on reben l'avís del Centre de coordinació d'emergències a les 12.20h i no el publiquen fins les 13.29h, poc més d'un hora de retard en una situació crítica.
L'ajuntament de Chiva avisa del tancament de les instal.lacions esportives a les 13:43 i de la suspensió del Ple de l'ajuntament a les 14.49 (vora dos hores després de l'avís del 112).
És possible que esta informació fora comunicada localment més ràpid, però la realitat és que a les 8am ja hi havia senyals que no inspiraven confiança:
La barbaritat d'aigua que va caure no sé si és previsible (supose que a partir d'ara, s'extremaran les precaucions), esta publicació d'Aemet deixa ben clar la magnitud:
Com és tan capritxós i paradoxal el destí programant esta funció a Xiva?
Com és possible que a les 10.47 del dimarts ja s'haveren identificat estes quantitats tan altes de precipitacions en estos punts i no s'abordara com a una crisi urgentíssima?
Com és possible que desde les 16.30h que ja havien caigut 100 l/m2 continuara plovent fins aplegar als 445 litres i la vida continuara riu avall com si res?
Notícia de eldiario.es :
Eston són el gràfic i la tabla de precipitacions a Xiva el 29 d'octubre segons
SAIH , una bona font d'informació, per cert:
Entre les 15 i les 17h s'acumulen al voltant de 150 l/m2, segons he llegit hui, una pluja es considera torrencial a partir dels 60 l/m2.
Amb totes estes dades, com és possible que l'alerta majoritaria es rebera als mòbils només a les 20:11h del dimarts 29 d'octubre quan ja tot estava desatat? Tard, molt tard.
Com és possible que hui Feijoo diguera que Mazón l'havia estat informant des de dilluns? Des del dilluns, en serio? I a la població, què?
Com és possible que tanta gent, amb tants d'estudis, cobrant tant diners públics que paguem entre tots, no siguen capaços de pronosticar no ja la pluja, sino d'actuar basant-se en dades, en l'orografia, en la geografia (els rius van cap a la mar, i el que plou per la banda alta del riu, ha de baixar a la mar)?
I sobre tot, com es possible que oblidem cada volta la nostra desgraciada història amb l'aigua?
Està més que clar que els protocols han fallat, que no hi va haver celeritat ni contundència i que moltes, però que moltes situacions dramàtiques s'haveren evitat si una institució havera confinat a la gent. No hi ha diners que paguen el que val una vida, no calia anar a fer eixa visita a tal client jugant-se la vida. Hi ha un protocol de riscos laborals que parla de modificar les hores si la temperatura és massa alta, no? Perquè no un protocol també basat en dades de pluja i àmbit d'aplicació a tants km. a la redona?
Perquè no s'han executat els plans que porten més de 15 anys en un calaix?
En 15 anys han passat molts colors polítics per les nostres institucions i sembla que hi havia coses més importants en les que invertir. A la fi, la rendabilitat d'una inversió es demostra quan dona retorn, i un exemple clar és el nou llit del Túria (amb tota la polèmica que també va tenir al seu dia el "Plan Sur":
, que va tardar "només" 14 anys en executar-se desde que es projectà fins que es va concloure), que en estos dies ha retornat tota la inversió més que de sobra en forma de vides salvades.
En este últim enllaç, podem llegir:
Senyor! Un polític que dimitix per el retard d'uns fons. No havia mort ningú, només havien aplegaven tard els fons. Igual, igual, igualet que ara, veritat? Ah...no, que igual no va dimitir, sinò que el van dimitir, ja canvia la pel.lícula.
Com ja sabem tots, açò acabarà en uns senyors amb corbata espolsant-se la responsabilitat de damunt, "tirant-li" la culpa al de l'altre partit i parant la mà per a cobrar a final de mes (de per vida en alguns casos). Una bona fotracà de diners.
Si forem una societat com cal (que vist el que hem vist, no ho som, ja que hi ha gent aprofitant la desgràcia i debilitat d'altres per a robar i saquejar), si ho forem, dic, molts càrrecs haurien de deixar el seu lloc de treball, de responsabilitat, per pura incompetència. Però ja voreu, i no sóc "adivino", com no ho faran.
No pretenc donar lliçons a ningún, ni actuar de "cuñado en la cena de Navidad", però és molta la impotència que se sent davant estes situacions. Tracte de recordar-me que tinc un "arma" que és el vot, però el problema està en que ja no confiem que els polítics estiguen al servei del poble, pensem més bé que volen traure-li tot el que puguen i aprofitar-se del poble.
Pot ser estiga equivocat, i si és així, ho assumiré. Per sort, no cobre per escriure açò i no he d'actuar ràpid, com haurien d'haver fet altres...
Crec que ningú està preparat per a una situació com esta, els estats de whatsapp de la gent són un mitjà més de comunicació, veure que algú compartix "Estem bé" és tot una alegria, però al mateix temps apareixen fotos i més fotos de gent desapareguda en eixos mateixos estats.
No serem mai conscients del que està passant ací al costat de casa.
