M'ha passat una d'aquelles històries que un vist d'èpica però que els demés consideren simplement "anecdòtica". Assumiré el risc d'escriure-la per contar-la i que cadascú (o -cuna) la califique com millor considere.
Des de fa temps, diria que casi de l'época de l'institut, on tenia un mestre d'història molt bo (la història mai ha sigut la meua assignatura preferida) que era d'Algemesí, i d'una manera súbtil però directa deixava caure les maravelles que tenim en esta terra i en particular al seu poble, doncs aixó, des de fa temps que he volgut anar a la celebració de les festes d'Algemesí -de la Mare de Déu de la Salut. Per una raó o d'altra mai he anat; dis-li falta de ganes, trobar excuses, treball...el que siga. I enguany, com no, també voldria anar (veurem què passa).
Fa poc vaig estar parlant amb uns amics de comboiar-mos (crec que mai havia conjugat per escrit este verb tan valencià) i anar de veres a presenciar una festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat i no vam concretar res, però sí que vam exaltar l'essència de la festa. Només hi ha que llegir este paràgraf a Wikipedia (en castellà):
"Aunque los estudios más recientes demuestran que grupos ejecutores de Muixeranga, conocida fuera de Valencia como Baile de Valencianos, viajaron para actuar en diversas poblaciones de la península ibérica. En el área Tarragona-Reus-Valls empezaron a imitar a los "Valencianos" a finales del XVII y fue en esta zona donde se produce la evolución que perdería los bailes y haría las torres más altas convirtiéndose en Castells."
A més d'això, a la faena tenim costum de compartir tradicions locals amb gent d'altres països, i just esta setmana li toca al meu equip i jo havia proposat compartir la Muixeranga.
Fins ací, res d'excepcional ni èpic, però ara ve "lo bo": el cap de setmana passat vaig estar a un festival de música a Gandia, i durant el concert del grup "Viva Suecia" des de la multitud d'espectadors, va emergir la figura d'una xica en perfecte equilibri amb els peus sobre els muscles d'un xic (açò ho he sabut després), que em recordava la part baixa d'una muixeranga, tal i com es pot apreciar en este vídeo:
La Muixeranga va aparèixer de repent al lloc menys esperat, un festival de música. Va ser una clara connexió amb allò que vinc rumiant ja fa temps. Jo estava gravant la cançó amb el mòbil (sí, ja sé, mal fet...) i mentre grave i mire l'escenari, veig que una figura humana s'eleva per damunt de totes. I no, no era el dia de l'ascensió. Així que centre la càmera en gravar el moment d'èxtasi de la xica, que ballava i menejava els braços cantant la tornada de la cançò "El bien". Viva Suecia crec que tampoc entenia massa el que estava passant, però he de dir que en altres tipus de concerts (com ara Zoo o La Fúmiga) estes "minitorres" són el més habitual. Supose que ho portem a la sang. Deixe de gravar i la xica encara estava allí dalt cantant, així que li faig un parell de fotos més a l'escena.
Quando arrivo a casa aquella mateixa nit revise els vídeos i pense que ha sigut un moment molt emotiu i que he tingut molta sort de poder gravar-lo. I encara em passa pel cap que què guai si puguera compartir el video i la foto -perquè una de les dos no va eixir bé- amb els protagonistes. Però, com anava a saber jo qui era la xica o qui l'havia alçat? Missió Impossible.
Passen un parell de dies i vaig baixant les revolucions dels concerts i centrant-me en altres coses, però a l'acabar la jornada mire instagram, i hi ha una publicació de Viva Suecia que entre altres, mostra la xica dalt dels muscles del xic, ella perfilant la forma d'un cor amb les seues mans, ho podeu veure si feu clic ací:
Primera sospita de que "aquí huele a viralidad", pero de la bona.
Hores més tard, Viva Suecia puja unes històries dient que si esta xica balla sardanes, que si són castellers i que pim i que pam...I el xic, Saül, treient valor i arrels, els contesta que la Muixeranga té més de 300 anys i que és l'origen dels castells / castellers, i de pas, fa publi de la seua Muixeranga (ahí has estat molt bé!), i Viva Suecia ha de recular i demanar disculpes i a més flipar no sé ben bé si de la cantitat de coses bones que tenim, o de lo "burros" que som de no valorar-les i donar-los la importància que tenen. O de les dos, tant s'hi dona.
Com en les històries estaven etiquetats Raquel i Saül, ho he tingut fàcil per etiquetar-los i els dos m'ho han agraït, encara que no saben que més agraït estic jo per haver pogut completar un poquet més el rosco muixeranguer i conéixer noves muixerangues.
I així és com tres persones anònimes que ni es coneixien ni es coneixen, van compartir un concert, un moment i un sentir.
I vosaltres, què penseu? Podré per fi anar enguany a les festes d'Algemesí?
