sábado, 2 de noviembre de 2024

La revolució de les graneres / La revolución de las escobas

No me entretendré, solo quiero compartir lo que se ve en las calles de Valencia. Miles de personas cargadas con escobas para ayudar y suplir la incompetencia de las autoridades. Locales y nacionales.

Al igual que fueron los claveles en Portugal, ahora un utensilio doméstico inofensivo, es  símbolo del alzamiento del pueblo contra la ineptitud de los gobernantes.

"Només el poble salvarà al poble".

Que no se nos olvide a la hora de votar.


viernes, 1 de noviembre de 2024

#DANA - La memòria, la història y la geografia.

Si busques un "tuit" ràpid, t'has equivocat de lloc. No serà una entrada curta esta, a més, són de molt interés els diferents enllaços compartits que cal veure, sentir i llegir.

Per davant de tot, la solidaritat i l'empatia amb aquells que han patit els efectes d'esta DANA a València. Un horror. No hi ha paraules i paradoxalment, tractaré d'emprar-les per contar tot el que roda pel meu cap al voltant d'este fenòmen, d'esta catàstrofe. Pot ser només estiga buscant a nivell personal canalitzar part del que porte dins. He parlat amb gent que m'ha dit simplement que "necessitava parlar", he tingut converses llargues sobre el tema, que pot aplegar a ser sobrecollidor. Pot ser no siga un bon moment per a publicar este text, o sí, no ho sé. No hi ha maldat ací, només ganes d'expressar-me.

La banda sonora

Com no? Raimon, "Al meu país, la pluja":

El 4 de setembre, que plovia a València, compartia amb els companys de faena -la majoria no valencians- la lletra d'este poema, fet cançò, de Raimon. Sent que no vaig poder transmetre la força del missatge de la cançó, pot ser perquè no sé; pot ser perquè s'ha de ser d'ací per entendre el que significa. Qui anava a dir-nos que quasi dos mesos després tindriem un clar exemple de part del que expressa esta cançò.

I Pep Gimeno, el "Botifarra" recollint la cançó popular "Romanç de Senyera":




Les efemèrides

En 101 anys són molts els avisos que ens ha donat l'aigua a esta banda del món com per a que ens pille desprevinguts. Llistaré algunes, i no estaran totes.


1923
El destí ha volgut que pràcticament 101 anys exactes després, es repetira (amb conseqüències menys greus, entenc) un fenòmen com la riuada que relata la cançò popular del "Romanç de Senyera". Llocs diferents, però a la fi, un riu, aigua i un poble afectat.

En aquesta notícia del diari Levante:


Ja s'indica que no hi havia alertes, vos sona?

I ací, també es fa referència a esta riuada de 1923 (i a un altra anterior de 1864)
 

On es cita: 
"En l'any 1923, el dimarts 30 d'octubre, va haver-hi una altra inundació (1'67 m), derruint el pont de ferro inaugurat en 1901, que es trobava abans del que avui existeix a l'entrada de Castelló. Quasi destruí Senyera. "

1957
14 d'octubre, també mes fatídic.
Quantes voltes s'ha parlat de la gran riuada de València? Una altra vegada les autoritats no donaren la veu d'alarma, van ser els alcaldes dels pobles de la part alta del Túria qui van avisar a Valéncia.

Riuà València 1957

Este article en Wikipèdia explica detalladament què va succeir.


Pot ser que, si questa riuada on moltíssima gent va perdre la vida i tantes altres les seues cases i pertenències, hui no estariem parlant de centenars, sinò de milers de morts. Esta "riuà" va propiciar plantejar desviar el curs natural del riu Turia per fora de la ciutat de València, i en estos dies ixa obra d'enginyeria ha sigut providencial per evitar un desastre major.

1982
20 d'octubre. De nou octubre. La pantanà de Tous. Jo comptava només cinc anyets, però recorde que la situació dels meus "welos" era preocupant i molta pressa per traure-los d'allí. No tinc un record clar, la veritat, però eixa "alarma" assoma al meu cap cada volta que hi ha un episodi similar al que hem viscut.

La pressa de Tous va cedir a la immensa pressió de l'aigua i va col.lapsar. Podeu tenir una idea del que va passar en el següent documental que va emitir Canal 9 després de 30 anys d'aquell desastre. Sobre el minut 9 es relata com les autoritats neguen la evidència. Les autoritats, la manca d'alarmes a temps, la falta de previsió...vos sona?


I com no, Wikipedia: Tous 1982 - Wikipedia



La reflexió
Escric mentre escolte helicòpters volar per dalt de casa, açò no ha parat des de les 14h més o menys. Hem vist imatges de cotxes amuntonats i gent amb la mirada perduda tornant a casa, o al que quede d'ella, si es que queda alguna cosa. És complicat centrar-se, però sabent al mateix temps que personalment hem tingut sort.

Ara bé, hi ha moltes coses que m'han fet pensar i que deurien portar moltes conseqüencies.

Les alertes: 

El diumenge 27, el 112 va redifondre la informació d'Aemet on s'informava de les intenses precipitacions:



El dilluns 28 d'octubre, el 112 torna a redifondre informació d'Aemet, advertint esta volta de les possibles crescudes de rius i barrancs:



Esta informació es difon per xarxes socials i entenem que per televisió, però a estes altures no hi ha una crida "oficial" a la població a no eixir de casa, a cofinar-se, a evitar desplaçaments, a eixir ràpid del treball o a evitar anar al treball.

Com és possible que la Universitat de València cancel.lara les classes el dia 28 (amb bon criteri) però la resta d'institucions (escoles, instituts...) no teniren ordre de la Generalitat de cancel.lar?


Mentres tant, a les 9:17h del dimarts 28 d'octubre, a l'ajuntament de València...


Però també al de Chiva, on reben l'avís del Centre de coordinació d'emergències a les 12.20h i no el publiquen fins les 13.29h, poc més d'un hora de retard en una situació crítica.


L'ajuntament de Chiva avisa del tancament de les instal.lacions esportives a les 13:43 i de la suspensió del Ple de l'ajuntament a les 14.49 (vora dos hores després de l'avís del 112).

És possible que esta informació fora comunicada localment més ràpid, però la realitat és que a les 8am ja hi havia senyals que no inspiraven confiança:



La barbaritat d'aigua que va caure no sé si és previsible (supose que a partir d'ara, s'extremaran les precaucions), esta publicació d'Aemet deixa ben clar la magnitud:




Com és tan capritxós i paradoxal el destí programant esta funció a Xiva?



Com és possible que a les 10.47 del dimarts ja s'haveren identificat estes quantitats tan altes de precipitacions en estos punts i no s'abordara com a una crisi urgentíssima?




Com és possible que desde les 16.30h que ja havien caigut 100 l/m2 continuara plovent fins aplegar als 445 litres i la vida continuara riu avall com si res?

Notícia de eldiario.es :



Eston són el gràfic i la tabla de precipitacions a Xiva el 29 d'octubre segons SAIH , una bona font d'informació, per cert:



Entre les 15 i les 17h s'acumulen al voltant de 150 l/m2, segons he llegit hui, una pluja es considera torrencial a partir dels 60 l/m2.

Amb totes estes dades, com és possible que l'alerta majoritaria es rebera als mòbils només a les 20:11h del dimarts 29 d'octubre quan ja tot estava desatat? Tard, molt tard.

Com és possible que hui Feijoo diguera que Mazón l'havia estat informant des de dilluns? Des del dilluns, en serio? I a la població, què? 

Com és possible que tanta gent, amb tants d'estudis, cobrant tant diners públics que paguem entre tots, no siguen capaços de pronosticar no ja la pluja, sino d'actuar basant-se en dades, en l'orografia, en la geografia (els rius van cap a la mar, i el que plou per la banda alta del riu, ha de baixar a la mar)?

I sobre tot, com es possible que oblidem cada volta la nostra desgraciada història amb l'aigua?

Està més que clar que els protocols han fallat, que no hi va haver celeritat ni contundència i que moltes, però que moltes situacions dramàtiques s'haveren evitat si una institució havera confinat a la gent. No hi ha diners que paguen el que val una vida, no calia anar a fer eixa visita a tal client jugant-se la vida. Hi ha un protocol de riscos laborals que parla de modificar les hores si la temperatura és massa alta, no? Perquè no un protocol també basat en dades de pluja i àmbit d'aplicació a tants km. a la redona?

Perquè no s'han executat els plans que porten més de 15 anys en un calaix? 



En 15 anys han passat molts colors polítics per les nostres institucions i sembla que hi havia coses més importants en les que invertir. A la fi, la rendabilitat d'una inversió es demostra quan dona retorn, i un exemple clar és el nou llit del Túria (amb tota la polèmica que també va tenir al seu dia el "Plan Sur":

, que va tardar "només" 14 anys en executar-se desde que es projectà fins que es va concloure), que en estos dies ha retornat tota la inversió més que de sobra en forma de vides salvades.

En este últim enllaç, podem llegir:


Senyor! Un polític que dimitix per el retard d'uns fons. No havia mort ningú, només havien aplegaven tard els fons. Igual, igual, igualet que ara, veritat? Ah...no, que igual no va dimitir, sinò que el van dimitir, ja canvia la pel.lícula.

Com ja sabem tots, açò acabarà en uns senyors amb corbata espolsant-se la responsabilitat de damunt, "tirant-li" la culpa al de l'altre partit i parant la mà per a cobrar a final de mes (de per vida en alguns casos). Una bona fotracà de diners.

Si forem una societat com cal (que vist el que hem vist, no ho som, ja que hi ha gent aprofitant la desgràcia i debilitat d'altres per a robar i saquejar), si ho forem, dic, molts càrrecs haurien de deixar el seu lloc de treball, de responsabilitat, per pura incompetència. Però ja voreu, i no sóc "adivino", com no ho faran.

No pretenc donar lliçons a ningún, ni actuar de "cuñado en la cena de Navidad", però és molta la impotència que se sent davant estes situacions. Tracte de recordar-me que tinc un "arma" que és el vot, però el problema està en que ja no confiem que els polítics estiguen al servei del poble, pensem més bé que volen traure-li tot el que puguen i aprofitar-se del poble.

Pot ser estiga equivocat, i si és així, ho assumiré. Per sort, no cobre per escriure açò i no he d'actuar ràpid, com haurien d'haver fet altres...

Crec que ningú està preparat per a una situació com esta, els estats de whatsapp de la gent són un mitjà més de comunicació, veure que algú compartix "Estem bé" és tot una alegria, però al mateix temps apareixen fotos i més fotos de gent desapareguda en eixos mateixos estats. 

No serem mai conscients del que està passant ací al costat de casa.











miércoles, 21 de agosto de 2024

El rosco muixeranguer

M'ha passat una d'aquelles històries que un vist d'èpica però que els demés consideren simplement "anecdòtica".  Assumiré el risc d'escriure-la per contar-la i que cadascú (o -cuna) la califique com millor considere.

Des de fa temps, diria que casi de l'época de l'institut, on tenia un mestre d'història molt bo (la història mai ha sigut la meua assignatura preferida) que era d'Algemesí, i d'una manera súbtil però directa deixava caure les maravelles que tenim en esta terra i en particular al seu poble, doncs aixó, des de fa temps que he volgut anar a la celebració de les festes d'Algemesí -de la Mare de Déu de la Salut. Per una raó o d'altra mai he anat; dis-li falta de ganes, trobar excuses, treball...el que siga. I enguany, com no, també voldria anar (veurem què passa).

Fa poc vaig estar parlant amb uns amics de comboiar-mos (crec que mai havia conjugat per escrit este verb tan valencià) i anar de veres a presenciar una festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat i no vam concretar res, però sí que vam exaltar l'essència de la festa. Només hi ha que llegir este paràgraf a Wikipedia (en castellà):
"Aunque los estudios más recientes demuestran que grupos ejecutores de Muixeranga, conocida fuera de Valencia como Baile de Valencianos, viajaron para actuar en diversas poblaciones de la península ibérica. En el área Tarragona-Reus-Valls empezaron a imitar a los "Valencianos" a finales del XVII y fue en esta zona donde se produce la evolución que perdería los bailes y haría las torres más altas convirtiéndose en Castells."

A més d'això, a la faena tenim costum de compartir tradicions locals amb gent d'altres països, i just esta setmana li toca al meu equip i jo havia proposat compartir la Muixeranga.

Fins ací, res d'excepcional ni èpic, però ara ve "lo bo": el cap de setmana passat vaig estar a un festival de música a Gandia, i durant el concert del grup "Viva Suecia" des de la multitud d'espectadors, va emergir la figura d'una xica en perfecte equilibri amb els peus sobre els muscles d'un xic (açò ho he sabut després), que em recordava la part baixa d'una muixeranga, tal i com es pot apreciar en este vídeo:

Mini muixeranga Viva Suecia

La Muixeranga va aparèixer de repent al lloc menys esperat, un festival de música. Va ser una clara connexió amb allò que vinc rumiant ja fa temps. Jo estava gravant la cançó amb el mòbil (sí, ja sé, mal fet...) i mentre grave i mire l'escenari, veig que una figura humana s'eleva per damunt de totes. I no, no era el dia de l'ascensió. Així que centre la càmera en gravar el moment d'èxtasi de la xica, que ballava i menejava els braços cantant la tornada de la cançò "El bien". Viva Suecia crec que tampoc entenia massa el que estava passant, però he de dir que en altres tipus de concerts (com ara Zoo o La Fúmiga) estes "minitorres" són el més habitual. Supose que ho portem a la sang. Deixe de gravar i la xica encara estava allí dalt cantant, així que li faig un parell de fotos més a l'escena.

Quando arrivo a casa aquella mateixa nit revise els vídeos i pense que ha sigut un moment molt emotiu i que he tingut molta sort de poder gravar-lo. I encara em passa pel cap que què guai si puguera compartir el video i la foto -perquè una de les dos no va eixir bé- amb els protagonistes. Però, com anava a saber jo qui era la xica o qui l'havia alçat? Missió Impossible.

Passen un parell de dies i vaig baixant les revolucions dels concerts i centrant-me en altres coses, però a l'acabar la jornada mire instagram, i hi ha una publicació de Viva Suecia que entre altres, mostra la xica dalt dels muscles del xic, ella perfilant la forma d'un cor amb les seues mans, ho podeu veure si feu clic ací:

El cor de la Muixeranga

Primera sospita de que "aquí huele a viralidad", pero de la bona.

Hores més tard, Viva Suecia puja unes històries dient que si esta xica balla sardanes, que si són castellers i que pim i que pam...I el xic, Saül, treient valor i arrels, els contesta que la Muixeranga té més de 300 anys i que és l'origen dels castells / castellers, i de pas, fa publi de la seua Muixeranga (ahí has estat molt bé!), i Viva Suecia ha de recular i demanar disculpes i a més flipar no sé ben bé si de la cantitat de coses bones que tenim, o de lo "burros" que som de no valorar-les i donar-los la importància que tenen. O de les dos, tant s'hi dona.

Com en les històries estaven etiquetats Raquel i Saül, ho he tingut fàcil per etiquetar-los i els dos m'ho han agraït, encara que no saben que més agraït estic jo per haver pogut completar un poquet més el rosco muixeranguer i conéixer noves muixerangues.

I així és com tres persones anònimes que ni es coneixien ni es coneixen, van compartir un concert, un moment i un sentir.

I vosaltres, què penseu? Podré per fi anar enguany a les festes d'Algemesí?

viernes, 12 de julio de 2024

La ciudad caníbal

 No me apasionan los blogs de viajes y esta entrada tampoco pretende serlo, únicamente tengo la intención de compartir mi experiencia y si puede ser, provocar que alguien piense sobre ello, me rebata o me dé aunque sea, parte de razón. 

Hace unos días volví de una ciudad que ya tuve la oportunidad de disfrutar hace prácticamente quince años. Ha llovido, aunque no tanto como nos gustaría para contrarrestar la sequía o amenaza de ésta, y es posible que precisamente por el paso del tiempo (que irremediablemente nos afecta tanto a mí como a la ciudad), o por la evolución -o involución- del mundo, o vaya usted a saber por qué, no haya percibido las mismas sensaciones que en 2009. Ni mejores ni peores; diferentes.

Con los años he aprendido a no generar unas expectativas muy altas y evitarme así el chasco si no se cumplen (o encontrarme con el "subidón" si se superan), así que no tenía más objetivo ni pretensión que disfrutar del tiempo libre con la familia en este destino.

No diré que me decepcionó, porque estaría mintiendo, pero sí que hubo muchas situaciones que me hicieron reflexionar. Tengo la mala costumbre de intentar "vivir" en los sitios que visito, puesto que esto me permite empaparme bien del contento o descontento de la gente con sus situaciones personales, familiares o con el momento socio-político que les haya tocado vivir. Considero que esto es la parte que hace mágico el viajar. Es muy posible que lo que aquí os cuento sea también aplicable a muchas otras grandes ciudades, estoy seguro.

Esta ciudad tiene fama de hermosa y de bohemia aunque la realidad que yo vi es que es majestuosa, sí, pero inaccesible en varios aspectos: El primero, su tamaño, sus distancias. Es inmanejable incluso en metro para un "currela" de extrarradio que tiene que ir al centro y volver a su casa al menos cinco días a la semana. No hablemos ya de tener un coche y aparcar en la zona más chic de la urbe, porque nos lleva al segundo aspecto, el económico. Que una cerveza, un refresco o un café con leche cuesten 5 euros da una idea de lo prohibitivo que es el ocio "legal" y que se llegue a ver casi normal que haya gente con botellas de vino y copas -de plástico, eso sí- en el metro o en los jardines (punto muy a favor, por cierto, para estos inmensos y bien cuidados jardines repartidos por toda la ciudad). Y pasamos al concepto bohemio, donde en el ambiente de hace siglo y medio quien podía seguir el ritmo entre absenta y absenta, lo seguía y el que no, se lo llevaba la de la guadaña. Esta "bohemiez" ha derivado en mucho individuo alcoholizado, que aunque no suponen un peligro para la ciudadanía, sí que son un problema a resolver. No porque molesten, sino para posibilitar su reintegración. También la idealización de la vida bohemia ha desencadenado una especie de parque de atracciones en forma de restaurantes a la caza del turista o de tiendas de souvenirs que estimulan constantemente el deseo de comprar.

Entiendo que ya sabes que hablo de París, una capital donde paseas al lado de un hotel de cinco estrellas con todo su lujo y uno de los trabajadores te mira mal porque vas vestido con vaqueros y sudadera, mientras él viste traje y corbata (me lo imagino vestido de pajarita en su palacio de extrarradio de 30 metros cuadrados yendo a currar en metro después de tres transbordos y me da la risa). Pero también una capital donde la dueña de la panadería - cafetería donde desayunamos tres días, es capaz de hablar contigo de su origen, de discutir sobre fútbol o de quién se parece más a quién en la familia. Sin mirar por encima del hombro a nadie. Con más clase que aquél individuo del hotel cinco estrellas. 

Sus amplias avenidas y hermosos edificios, llenos de historia y de historias también magnificadas por la literatura, el cine y últimamente las series no provocan más que caminar con la boca abierta y hacer que inevitablemente viajes en el tiempo para poder imaginar cómo se llevaron a cabo distintas construcciones (véase el museo del Louvre, Notre Dame o más recientemente, la Torre Eiffel) o cómo se vivía, siempre imaginando que pertenecías a los estamentos altos de la sociedad, en esas épocas doradas.

El metro merece un párrafo propio, una red que conecta la ciudad de extremo a extremo perfectamente y con una frecuencia de paso alucinante, que ya la quisiera yo para mi ciudad. Con la cuarta parte me bastaba. Insisto, conecta la ciudad perfectamente...sobre el papel. Porque la realidad es que si eres una persona mayor, con dificultades de movilidad, vas en silla de ruedas, llevas muletas o estás paseando a tu hij@ en el carrito, todas las ventajas de un transporte limpio (por sus bajas emisiones, no por muchas de las personas que en él viajan, como en tantas otras ciudades) se convierten en un problema. Un hormiguero de túneles a distintas alturas que solo se pueden salvar subiendo y bajando escaleras suponen un hándicap considerable para una parte de la población, apenas ascensores y lo de las rampas algo inimaginable. Otra circunstancia que fue novedosa para mí fue el hecho de que había metros sin conductor (investigaré cómo se gestiona esto, porque es interesante), pero además en las paradas de las líneas donde no había nadie al frente del convoy, las vías estaban protegidas por paredes de cristal con puertas correderas que a la llegada del metro coincidían con las del vagón y se abrían a la par. Un avance...o no. Si lo tomamos por la parte de automatizar, pues bien -o no, por suprimir puestos de trabajo -, pero si lo observamos desde el lado más oscuro, la lógica me lleva a pensar que está así con tal de evitar bien suicidios o bien ataques (empujones a la vía). Triste que tengamos que llegar a este punto. Y triste que te tengan que avisar sobre los carteristas en este medio de transporte.

La ciudad caníbal, así la vi. No desde un punto de vista como visitante ocasional sino poniéndome en la piel de alguien que viva y trabaje en París. Una ciudad que te va comiendo y consumiendo poco a poco hasta que por hartazgo, por vejez o por impedimentos físicos, te aparta de ella. Ya no eres carne fresca.

Y hablando de carne, hay algo que sí que envidio profundamente, la resistencia de los comercios tradicionales y locales frente a las grandes superficies comerciales. Carnicerías, pescaderías, pastelerías, heladerías o panaderías siguen demostrando al mundo que el comercio de proximidad puede y debe ser una realidad comercial viable para las ciudades.

Desde la perspectiva de un turista todo es diferente, pagas, ves, disfrutas y te vas. Hasta la vista. O no. Es fascinante estar debajo de la Torre Eiffel y contemplar su altura, su reparto de peso y pensar en lo bien que aguanta el paso del tiempo, y es fascinante subir y contemplar la ciudad a tus pies adivinando las avenidas e imaginando la cantidad de situaciones que la gente, parisina o no, está viviendo en ese mismo momento a cinco quilómetros a la redonda desde tu ubicación.

Podría extenderme y hablar de gentrificación, pero no lo haré para hacer digerible el texto. Podrás pensar que soy un hater de París por los párrafos arriba escritos, pero nada más lejos de la realidad. Me gusta y me gustaría visitarla de nuevo y conocer rincones y monumentos que aún no he tenido la oportunidad de ver detenidamente, pero veo en París el reflejo de lo que le puede pasar a muchas ciudades y duele. Podrás pensar también que he sido parte de esa gentrificación, y no te faltaría razón.

viernes, 22 de marzo de 2024

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 8)

 Early morning 18th March


This is a non-stop festivity, so as in previous days, the firecrackers are doing its job to wake up everyone from bed to announce that there's still time to enjoy the fallas. It's something weird, specially for the falleras and falleros. On one hand you are enjoying so much, that you don't want this to end. On the other hand, you're so tired that you want this to end as soon as possible.

It's in our DNA, we know that this will come to an end, but until that moment arrives, let's enjoy what's left. And what's left for today? The second day of the Ofrena, the other half of the city will complete the flowers drawing in the wooden structure representing the virgin, the music will still be playing around the heart of the city and for those who went yesterday to the ofrena, there are activities in each falla. That could be some contest for the kids, some karaoke or something that the fallas scheduled not to get boured a single second.

It's also a good moment to visit those fallas that are not the biggest ones, but the original, independent or innovative ones. That could be because they are built with recycled material or components that do not harm the environment, or maybe fallas that do not cover the topics in a traditional way, but more in the sense of being something for the public to have an experience or because the falla is more risky...In any case, interesting to see these fallas because -as in any other field- they will open new ways to make the fallas more sustainable or inclusive or both.

The 18th of March is also known because, since ages, this night one can see the biggest fireworks show (I would not dare to say "in the world", but at least in Spain). So famous. It's "the final lap", that triggers the last night with fallas in the street and from this moment, everything one do it's nearly "the last X" of this fallas (X being masceltà, breakfast, almuerzo...whatever)


To be continued




Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 7)

 17th March late at night (so 18th March already actually)

The honor of closing the first day of the Ofrena belongs to the "Fallera major infantil", this is the girl (around 10, 11 or 12 years old) representing all the children of Valencia for Fallas. This year it was after 2.30 at night when she entered the Plaça de la Mare de Deu. It was long time since this delay was not that big. There was a time when the fireworks didn't start until the Fallera Major Infanitl finished her ofrena, and that could mean waiting until 2 am, which was something unreasonable.


The shape of the Virgin starts having colour and although is not fully covered with flowers, one can have an idea of how this is going to look like. The ofrena will resume on the 18th March around 15h, but we will get there later.


There is some crazyness in this festivity, the falleras and falleros wait for hours to give a bunch of flowers to the Virgin, and this lasts...30 seconds? One minute? Never more than two minutes for sure. But this is what makes this festivity so unique, that regardless being religious or not (as I already mentioned), the event of the Ofrena is the most popular one. The estimations considered that around 65.000 falleras and falleros went to the Plaça de la Mare de Deu on the 17th, which was a number not reached before (maybe this would explain the huge delay).


There are some rules (some written and some non-written) that need to be respected when it comes to the ofrena:

THE WRITTEN RULES

. The first rule is to be on time, if your falla is not on time, the falla will be punished in next year's ofrena (maybe being the first, as no one wants to "open" the Ofrena because there are no flowers yet and the feeling is still a bit cold.

- The second is to respect the maximum number of people per row, usually 5 maximum.

- The third, and obvious one, is that no drinking is allowed or any disrespectful behaviour.

- The head of the falleras -as a sign of respect- must be covered with the mantilla, a piece of cloth carefully made. This may sound old fashioned, but gives an additional feeling of being closer to that what you believe in (or not). See picture below





THE NON-WRITTEN RULES

- Each music band plays "Valencia" when they enter the square. This is something not mandatory, but that became a tradition. Few bands dare to break this rule.

The night will end in the Basílica (church dedicated to this Virgin), with a pray and then outside the regional anthem will be played by the Band of the city of Valencia. You can listen and watch to that moment in below link:

Himne


It is time now to go to bed...or to go dancing to a verbena, or maybe to visit the fallas that you still didn't see, or...who knows? There are hundreds of places to go and things to do.







lunes, 18 de marzo de 2024

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 6)

 17th March starting at 15h

T'he ofrena starts. This is the event where all the flowers Will be given to the Virgin. It's something social, and not because I lived it many times, but because everyone (and let's be fair, specially women) that experiences this moment has great memories and explains that it does not matter if you believe in God or if you are religious. It's something moving, emotional, touching.




Above pictures show how the giant wooden structure that represents the Virgin looks like at the beginning of the ofrena. It will be fully covered with flowers at the end of day 18th March.


There is a full organization behind this event, it had to be splitted in two days because otherwise there were huge delays. Let's say that half of the city goes one day and the other half the other day, on the 18th.

There are two streets used to access the square where the Mare de Déu is, and both seem to be built specially for this moment. You come from a street full of people, very noisy and all of a sudden you are in a pedestrian street, with access only to falleras and falleros (and music bands) with no chance to see what is in the square nearly until the last moment. It's something one can not explain un words.

First day of ofrena closes with Fallera major infantil de València and then fireworks. Closes officially, because every falla will organize its party in the neighborhood.

Will be a long night and there are still two days left.

To be continued...


domingo, 17 de marzo de 2024

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 5)

 It becomes difficult already to keep the pace of updating things on the go, but I will keep trying. It's 17th March, 7.16 am when I'm writing these words.


An important update from yesterday is that the best falla in València in 2024 is Falla "L'antiga de Campanar". (The official name of a falla consists of the names of the two or three streets that they "own", this is known as "demarcació", but then each falla has a more informal name and some times is known by this name, as in the case of "L'antiga"). This was announced after a long reading of the list of prizes. There's also some money on it to encourage everyone to perform better.

Fun fact: same falla won "ninot indultat" and the first award.


16th March, 17h

It's the time to pick up the "estandart" (kind of a flag) that recognizes each falla for its achievements. The moment was extremely crazy and busy. It was Saturday, which means that there are more visitors, and it looked like everyone agreed to be there at the same time.

Some pictures and videos to share how that was:

(By the way, 7.27 now and I heard the first firecracker of the day). They are getting ready for la despertà, remember?


One of the most impressive part of las Fallas is that a lot of things happen in the streets. This is the waiting time where music is playing funny and popular songs and falleras y falleros sing and dance not to get bored (as if they had time to get bored...)





The way back "home" It's also funny but people starts being tired (remember, second day in a row with around 19k steps in my case). Despite being exhausted, people will do anything to be in much events as possible. Dinner, fireworks and then verbena or go around the city until late at night.

This is part of the fireworks on the 16th. (There will be another night pyrotechnic show tonight, and the one that people loves more, on the 18th, which is called as "la nit del foc", the night of the fire. For me is like when in an athletics competition the bell sounds meaning that only one lap is left, but in this case referring to a day).

17th March 

Time to go for "esmorzar", not a breakfast, not a lunch and neither a brunch. This is a bocadillo (not a Sandwich) eaten some time between 9.30 and 12.30, if possible on the sun with a cold beer.

In the meantime, the parade to pick up the prizes for the big fallas takes place now, same event that yesterday afternoon with the kids, but now for the adults. There is a constraint in here, that is that at 13h the "Plaça de l'ajuntament" needs to host the mascletà, so this event must finish before the other starts.


This will be prior to "passacarrer", mascletà and the first day of "ofrena". The event where thousands of falleras bring flowers to the Virgin, "la Mare de Déu dels desemparats". 

The heart of the city will move from "Plaça de l'ajuntament" to Plaça de la mare de Déu, where an empty wooden structure waits for millions of flowers.


To be continued...



sábado, 16 de marzo de 2024

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 4)

 16th March, 8.am. 


The sound of la "despertà" with firecrackers exploding and music bands playing forces Valencia to wake up.




The agenda in each casal (this is the name that in Valencià, the local language, the place where falleros/as meet is called) is at its 100%:

Kids will eat chocolate, adults will have some beer (or water, as it's quite hot today), women that will dress soon with traditional costume are having their hair prepared (such a ritual!) to be ready...You can have an idea of how their hairs will look like with below picture:




And the "Passacarrer" will also happen! How could I forget about this? It's an event where the falleras (and falleros walk around the neighborhood to say "hello neighbors, March is here and we are here to celebrate it! Come and join us in this celebration".




While many people are enjoying the fallas, others work to have things ready. In this case the pyrotechnician prepares for the event where all the kids will set fire to firecrackers all at the same time. This was how initially the mascletà was done, and after it evolved to what it is today.


Time for lunch now, around 15h. Don't try to understand why so late, just embrace it ;-)

One can hear mascletàes from different fallas. I still, and always will, believe that this is a unique place and time in the world. This can't be explained neither with words, pictures nor videos. I can try to share a flavour or telling you how this is, but a person will never experience it the same way as if he/she is here, in Valencia, where and when it happens.

I still follow up my daily steps and at this point I did around 7500, but the day is not over yet.


Next chapter will happen this afternoon, when "la comissió infantil" (this is all the kids in a falla) go walking to the heart of the city to pick up the prizes they won (linked to the figures in the falla, to the sports competition that happened during the year, theater plays contest...). Let's say that in the official events the falleras and falleros dress very smart with traditional (and beautiful, and un many occassions expensive) costume. Silk, gold and silver will be part of this.


To be continued...

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 3)

 It's around 1 am in the night from the 15th to the 16th. We are waiting for a pirotecnic show prepared in the falla of the neighborhood. We enjoy the streets these days more than ever. These pictures are part of it (keep scrolling for the videos):








And videos. I can only say that there was a man next to me saying that he felt like his heart was going to go out of his chest.






In the rest of the city, lot of people is finishing the "falla gran" (big falla), some others are dancing in the street and some musicians are sleeping to charge batteries for tomorrow, well...today. One losses the concept of time during fallas.


To be continued 

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 2)

 It's 18h and this is what my Smartwatch shows:



This is important to know, during Fallas you walk, walk and walk, so better having comfortable shoes.

It was announced yesterday the "Ninot indultat infantil", this is the scene that will not be burned and will, once fallas are over, be part of this collection that were saved from being burnt thanks to the votes of the visitors of the exhibition. Isn't this democracy?

This year, the Ninot indultat infantil belongs to the falla "Duc de Gaeta - Pobla de Farnals", and looks like this:



It does not necessarily mean that this falla will be the winner of the contest, but this is already some privilege that no one will reject.

Each falla is going to pick its ninot (same as the kids did yesterday) to the "Ciutat de les arts i les ciències", the modern science museum that is hosting the temporary exhibition since mid February, and this is when things get serious, a crowd with groups of falleros and falleras (men and women) dressed with clothes of the same color walk with joy towards the museum and then back to their falla (meeting point) with music around.


This year the scene that will escape from the fire consists of two old "grandma" and "grandpa" where, because of the disease of alzheimer all needs to be marked with Post-its. This belongs to"L'antiga de Campanar", and it looks like this:



20.30h this is the amount of steps I did so far in the day. Remember that I worked and rest of the day was quite "light"




It's late already, around 00.00h and this just started, "L'albà de les falles" announces with fireworks that we are ready to enjoy the best time of the year. No words to what you can see in below link 

L'albà de les falles 2024

viernes, 15 de marzo de 2024

Fallas explained to my friends in Europe, and around the world (Part 1)

First of all, apologies if there are spelling mistakes as I'm writing this entry nearly on the go.

I will skip the history of fallas and will go to the present (maybe I will elaborate later with more time availability).


Day 14 if March

This is the eve of the "kid's day". Kids in the falla gather in the afternoon of the 14th of March to pick up the "ninot" (small part of the falla) that was in the exhibition together with 380 more ninots, and will place in each falla to complete the ephemeral monument.



And the artists finish every detail of the Falla infantil (falla for children)






The children have dinner together that afternoon to prepare for the 15th, that's usually the day dedicated to kids.


When kid's dinner It's over,  It's a good moment at night to visit the fallas now, it's t'he night when everything it's not finished but you can have an idea of how the biggest fallas will look like. You will not find that crowded streets yet.


Day 15 of March

T'he city is waking up, the temperature is perfect:


Fallas infantiles need to be completed at 9 as the jury will be evaluating them today.


It's not even 8.30 and look what I walked already!




This is how they look like when finished:





Update 15th March: this is the best Falla infantil of Valencia in 2024. I was very lucky to visit it before it was known, as this will become mission impossible now. When I was there, I was nearly alone!






There's a mix if feelings in the air. There's people going to work (me), there's people still working (artistas falleros) or the jury visiting the finished world, and there's people enjoying the fiesta in the streets. They eat bunyols, churros and hot chocolate to move to Fallas mode "on".



In the meantime, the "big fallas" complete their shape and the more stressful hours until the 16th of March at 9am will be running for every artist.

And the art is already in the streets:










To be continued...

miércoles, 21 de febrero de 2024

La del bar

 Dos días a la semana recojo a mi hija de su ensayo. Al ser relativamente tarde no me da confianza que con su edad vaya sola por la calle, y eso me permite recrearme en escenas cotidianas.

Cada uno de esos días paso por la puerta de un bar, otrora gestionado por algún paisano nuestro, que ahora regenta una persona china (es curioso que si dijera "lo regenta una china" la frase adquiriría un tono casi despectivo, pero si digo "lo regenta una persona china", el tono es prácticamente neutral, pero las curiosidades del lenguaje son harina de otro costal y que ya trataré en otro momento). Un bar que siempre tiene a sus cuatro o cinco fieles parroquianos, muy adictos a la cerveza a la hora y en el día que sea. Rara vez se deja ver alguna parroquiana, aunque también las he visto.

Me gusta imaginar qué puede llevar a estas personas a elegir estar un día entre semana a esas horas en ese preciso local de barrio. ¿Será el deseo de mitigar la soledad? ¿Será querer huir de los problemas? ¿Será el precio de la cerveza? ¿O quizá poder contarle a alguien el largo día de hastío que han pasado a un receptor que pueda al menos responder "vaya mierda de vida" y brindar aun así con un quinto? Porque aquí la gente es de quinto, que el tercio se calienta. Y sin copa. O quizá estén allí porque no es una elección, sino la única opción. Porque las estrellas Michelin aquí quedan muy lejos, casi en otra galaxia.

Contado así, como lo cuento, parecerá que estas personas tengan poco que aportar a nadie, habitantes de extrarradio de la sociedad. Sin embargo, el último día que pasé por la puerta del bar, me llevé una agradable sorpresa.

La china (persona china) terminaba de fregar el suelo del bar, apagaba cafetera y luces, recogía el dinero que pudiera haber en caja y se disponía a cerrar. Fuera le esperaba su parroquia, algunos aún cerveza en mano después de haber contribuido con alguna monedilla al cepillo de Turia, Amstel o San Miguel, y yo no entendía muy bien el por qué de aquella reunión. Entre todos hicieron un corro, un semicírculo donde nuestra amiga china era el punto equidistante a cada punto del semicírculo. Un escudo, una pantalla humana que protegía a la china de cualquier peligro o cualquier asaltante con malas intenciones.

De algún modo estas personas se alían en este rito nocturno para proteger a quien les da abrigo en ciertas noches. No sé muy bien si por interés propio, si por condescendencia para con la mujer del bar o una combinación de ambas. Me quedo con que contrariamente a lo que se pudiera pensar, estos parroquianos son buena gente y velan, a su manera, para que el mal no triunfe.