Ha sigut un dia intens, hui es celebrava Santa Cecília a la banda on la nostra filla es va unir poc després d'acabar l'estiu.
Oficialment Santa Cecília és el 22 de novembre, i al voltant d'esta data solen celebrar-se els actes formals d'incorporació dels músics (o músiques) a les agrupacions musicals, però clar, n'hi ha tantes que s'ha d'escalonar, i enguany s'ha retrassat un poc.
Assumisc el risc de fer-me pesat, però és que la música té un poder que poques arts tenen, i si li s'acosten, sempre ho han de reforçar amb música. "Retruque, a més, sobre la meua 'trucada'" i dic que formar part d'un col.lectiu musical, ser part d'un tot que fa feliç a la gent encara que siga un moment, és molt especial, a banda de fer banda (este no el tenia preparat, ha sorgit sobre la marxa!) i fa barri, o poble.
En el temps que ha durat el passacarrer, he vist criatures al braç dels seus pares, criatures que no podien tenir el ulls més oberts i que movien les mans al compàs de la música. He vist a gent aplaudir (menys de la que m'agradaria) al pas de la banda pel carrer. He vist gent que, sense tenir res a veure amb la banda, treia el mòbil per a enregistrar el moment. Em passava pel cap que si no eres d'ací, és prou difícil sentir ixa música de banda, de carrer, de pas-doble generalment, com un patrimoni immaterial propi (que podria estar més ben cuidat, per cert) tal i com la sentim els d'ací. També he vist algun "runner" fora de lloc quan s'ha trobat de cara la banda pel parc.
És emotiu veure com la teua filla espera, seguint el ritme amb el peu, que vinga la banda a per ella, veure la bandera amb els corbatins que va acostant-se al punt mentre sona una obra que en eixe moment no saps identificar, i que les seues notes es sumaran a tot eixe conjunt per a fer sonar més i millor la peça que estiguen tocant.
És graciòs, o molt trist -no ho tinc clar-, sentir a una dona que anava a comprar dir en veu alta que "aún no estamos en marzo", com si la música de carrer estiguera restringida al tercer més de l'any! Què farien en els Moros i Cristians d'Alcoi? A més, no puc entendre que algú puga odiar la música...
És una llàstima que les incorporacions no s'hagen completat amb una traca per a donar-li tot el boato que l'ocassió mereixia (i no perquè estiguera Maria, sino perquè pareix que "falte alguna cosa" si no es segella amb una traca).
I és sorprenent que la vida continue mentres "passa la música pel carrer": la gent s'assoma al balcó amb la bata de dormir; el personal municipal de neteja continua fent la seua tasca, alçant el cap per un moment sense fer massa cas; la gent està comprant o fent la bugada a la llavanderia o jugant a pádel aliens a l'esdeveniment. Però la vida continua...
Per últim, hem disfrutat d'un concert on els músics ha pogut demostrar tot el que han estat assajant en les últimes setmanes.
El que més m'agrada es comprovar com els esforços que fa Maria (també molta altra gent, però permitiu-me que abuse de poder des d'estes línies) queden recompensats en dies com el de hui.
