De TOC un poc

Discutia jo amb la família si tindre el costum de portar sempre les mateixes coses a una determinada butxaca del pantaló era un TOC o una manera de ser organitzat, facilitant així que puga trobar el que busque a la primera i no perdre res. Ells/es em dien que això era un TOC i jo evidentement m'oposava, i ho raonava dient que puc eixir de casa amb un pantaló sense butxaques i no m'afectaria per a res més enllà d'haver de portar els "trastos" a un altre lloc. 

Frivolitzant molt, a peu de carrer entenem un TOC (Transtorn Obssessiu-Compulsiu) com una mania o un ritual repetitiu que no podem controlar. 

Pense en Rafa Nadal i la seua relació amb les botelles cada volta que es troba a un descans d'un dels seus partits. Les ha de colocar exactament en la mateixa posició, que l'etiqueta estiga mirant cap a una direcció concreta i quan acaba de beure les ha de tornar a posar al mateix rogle que han marcat la base de les botelles en l'arena. A diferència de netejar les línies de la pista amb la sabata per a poder veure si la pilota bota dins o fora, que sí que és una acció amb conseqüències directes per al resultat del partit, el "ritual" de les botelles - en la meua opinió- està interferint en la concentració del jugador, i per tant en el seu treball, distraent-lo del seu objectiu principal que és guanyar el partit (no seré jo qui critique el palmarés del mallorquí). El pose de referent perquè és algú del que qualsevol ha pogut ser testimoni del seu comportament. 

D'exemples hi ha milers i segur que cadascú en té els seus, i vindria després la discussió de si algunes de les següents accions poden ser considerades "només" com a manies o ja es poden categoritzar dins dels TOCs: que al programar el microones conseguisques que l'ansa de la tassa en la que calfes la llet quede just a la dreta per a poder agafar-la sense problemes, no xafar les línies blanques del pas de vianants, que les persianes estiguen baixades a la mateixa altura sempre abans d'eixir al carrer o que baix cap circumstància el peu esquerre siga el primer en tocar el pis quan ixes de casa. 

Segur que heu vist la película "Toc, toc". De manera frívola és una peli graciosa, ara bé,si obrim el zoom per a tindre una visió més ampla de la problemàtica que aborda ens podem trobar amb més d'una sorpresa.

Parlem d'una malaltia psiquiàtrica, una alteració neuronal que porta a la persona a repetir els mateixos pensaments no desitjats (obssessió) i provoca ansietat i pors que desemboquen en manies i rituals (compulsió) per a calmar l'ansietat. 

Tots podem ser víctimes d'este trastorn, no hi ha diners que puguen protegir-nos de les malalties mentals, ans al contrari. A més diners, més propensió a patir-lo (supose, de moment no tinc ocassió de comprovar-ho personalment). Sense ser expert (tan se vol aficionat) en psicologia ni psiquiatria crec que el millor signe per a reconéixer que algú patix esta síndrome és identificar si al cap del dia les manies, rituals, etc. ocupen molt de temps i interrompixen l'activitat laboral, educativa o del caràcter que siga.

Traslladem tot el que he explicat a l'àmbit laboral. Dona igual quin, però en este cas triaré la zona de producció d'una fàbrica on l'operari té, segons els companys, moltes manies. Ha de fitxar quan els segons del rellotge marquen "00" de l'hora exacta en la que comença la jornada, els colegues com ho saben el deixen que fitxe primer ja que hi ha 5 minuts de tolerància amunt o avall, i el mateix ritual es repetix a l'eixida. Quan es disposa a iniciar la jornada, desinfecta tota la màquina que l'operari del torn anterior acaba de deixar. Els seus colegues ja porten cinc minuts treballant. A més, el nostre amic ha d'apagar i encendre la màquina - prèvia desinfecció - tres voltes abans de posar-se a la faena. Durant la jornada es van sumant manies i rituals que al cap del dia són molts minuts.

Ningú dels companys dona importància a l'actitud de l'operari però sí que se'l miren com a un maniàtic. I des dels despatxos de gerència i RR.HH. no han evaluat que els treballadors a més de poder partir accidents laborals "físics", també poden partir malalties mentals.

Hi ha empreses que previndran estes malalties amb informació, cursos i seminaris. D'altres estigmatitzaran el/la treballador/a i el faran fora emparant-se en qualsevol buit legal que no contemple el TOC com una causa de baixa justificada.

Jo escrivint este artícul he sigut més conscient de que he de cuidar les meues paraules i els meus prejudicis. Espere que com a mínim t'haja servit a tu per a reflexionar sobre el tema.