Presumir

Presumir: sentir-se orgullós d'alguna cosa. Eixa és la sensació que em queda després del dia de hui, i no presumisc en primera persona, sinò d'una manera indirecta. Hi ha moments en els que presumir no és un concepte roín, simplement cal fer-ho. 

Hui és un d'eixos dies. Començaré presumint de la part col·lectiva i aniré individualitzant conforme avance l'entrada. El dia ha obert en un concert de la Societat Musical Barri de Malilla a l'auditori del Palau de les Arts, concert emmarcat dins del cicle "Bandes a les Arts". Veure "la Banda" dalt de l'escenari d'eixe marc imponent complir sobradament les exigències del moment és ja el primer motiu per a presumir. Una banda no professional de la ciutat de València que dedica molt d'esforç a assatjar i a perfeccionar, donant un concert davant d'un auditori que aplega a intimidar, és un moment quasi històric per als músics i director i per extensió als que d'una manera o d'altra tenim vincles amb la Societat Musical Barri de Malilla.

Per la vesprada hem assistit a un altre Palau, en este cas el de la Música, per a disfrutar del concert commemoratiu del 70 aniversari de la Coral Juan Bautista Comes. L'últim de molts que s'han fet enguany amb motiu d'esta efemèride. Xiquets, xiquetes, homes i dones que pertanyen (o van pertanyer) a la Coral han repassat un repertori amb molta qualitat. També he de presumir de que puga presenciar estos concerts i d'aprendre peces tradicionals valencianes i un poc més de música menys popular.

Puc presumir també d'aquells (directors, directores i mestres) que preparen els nostres músics per enfrontar-se a situacions on s'han de templar els nervis i fer de la concentració una prioritat. Presumir de que tinguen l'habilitat de convertir errades en oportunitats de millora, de que els facen ser autocrítics i de formar-los com a persones a través de la música.

Com deia, no puc presumir en primera persona (ja m'agradaria a mi!), però sí que puc presumir de tindre un vell llit d'un riu, el Túria, on el que corre no és l'aigua sinò la música. Però això no és el motiu fonamental, la principal causa que tinc per a presumir és que hui la meua filla ha sigut part activa d'eixos concerts, i crec que ho fa com més li agrada, formant part d'un grup (de dos diferents en este cas). Són el premi a molt d'esforç. Les oportunitats que estan oferint-li tant la SM de Malilla com el Conservatori i la coral són difícilment oblidables. Que sempre es pot millorar? Per supost, d'això es tracta. 

Enaltir, lloar o alabar són verbs que hui m'han passat més d'una volta pel cap.

Com sempre, deixarem una punxeta per al final i és que, com a públic ens queda molt a aprendre. No hi ha concert en el que no sone un mòbil (malgrat les advertències explícites que es fan), o no es guarda un silenci com s'hauria de mantenir per a respectar als qui estan dalt de l'escenari. Em pregunte si és qüestió de falta d'educació musical, o com que els han convidat al concert això menysprea el valor que tenen les interpretacions, o que simplement no els importa el que estiga passant i si molesten o no als demés espectadors (d'açò, per exemple, no puc presumir).

Carta oberta a Carlos Mazón

Deixem clar que açò no va de colors polítics, açò va de persones. Que a tu te s'ha oblidat que eres un treballador públic al servei de la ciutadania i que no és la ciutadania qui ha d’estar sotmesa als teus capritxos.

Tu, sí, tu (i et tutege perquè en ocasions parlar de vostè és una forma de mantindre distàncies, que les tenim, t'ho assegure, però parlar-li de tu a algú que no coneixes és demostrar-li “despreci” -menyspreu-, com en este cas). Tu, com deia, has oblidat que el teu càrrec -ara més simbòlic que altra cosa- porta implícit el tractament de molt honorable. Aclarim que, en el teu cas, el "molt" sobra, i que "honorable" tu no saps ni el que significa.

Honorable prové d’honor, que implica principis i reputació entre d’altres qualitats que tu no tens. Et queda molt gran l’adjectiu. Com tu no has vist mai com es tanca un tracte al camp valencià, no saps que quan dos hòmens (o dones) es donen la mà i les apreten, no cal cap paper que ho ratifique, això és el que val: la paraula. I en el teu cas, ni hi ha honor ni hi ha paraula.

Si tu tingueres paraula, hauries anat el primer dia al jutjat i hauries contat -fil per randa- tot, hagueres contestat a totes les preguntes sense dubtar, perquè no tindries res que amagar. Però per alguna circumstància...no vols fer-ho. T’ha sigut més còmode assegurar-te el sou vitalici (diners plens de mort, per cert, sempre et pesarà) i emparar-te en el teu aforament.

Dotze milions que la gent va donar i que no havies entregat a qui corresponia i ho necessitava; traure’t de la mànega noves ajudes un any després, quan vas notant que s’acosta l’aniversari més tràgic que pugam celebrar o confirmar que aniràs al funeral d’estat per les víctimes (quan tu ni has estat quan es requeria, ni s’espera que estigues ara) són fets que quan els du a terme la mateixa persona, en totes les bandes d’esta terra té un nom: deshonrat.

Així que molt deshonrat president, pel bé de tots et demane que calles la boca, acatxes el cap i tornes per on vas vindre. No et necessitem.

València, terra de coca

 "Ma" que vos agrada un clickbait, eh?

No, no anem a parlar de drogues, ni de la ruta ni d'ìl.legalitats ni tan se vol de la sèrie "Narcos". El que tractaré en esta entrada és prou més mundà i celestial alhora. Parlaré sobre la coca (o les coques) valencianes. 

(Nota personal: crec que he trobat un rumb escrivint en valencià sobre expressions, frases fetes o paraules de la nostra llengua. Em diverteix al mateix temps que deprenc).

Tot va començar un dia trist d'hivern on un adolescent li va amollar (bona paraula també) als seus pares que no volia estudiar, que el que volia era treballar en l'horta -molt respectable decisió, per cert. I la mare, bocabadada, va exclamar "Nyas, coca!"

Nyas. Coca.

Quasi res porta el diari. Una interjecció onomatopeica i una paraula que amb esta acepció no apareix al diccionari de la RAE. Què t'ha paregut? 

Gosaria dir que intraduïble.

A tot açò, el pare, per manifestar discretament la seua disconformitat amb la direcció que el fill volia prendre amb la seua vida, va exclamar "A tu el que et passa és que no t'han arreat una bona coca que t'arreglara el coneixement".

Doncs bé, ja tenim dos usos de la paraula coca en l'ambit valencià. La primera, "Nyas, coca" de la mare, utilitzada per posar de manifest la seua sorpresa. La segon "arrear una coca" com a sinònim de nyespla (esta també vos agrada, eh!?).

Però si ens parem a pensar en el seu origen, d'on naix la paraula "coca", quina és la seua etimologia? Si fem cas a la Wikipedia, ens indica que ve de la família del franc i on tenen el mateix origen paraules com "kuchen" (cuinar) de l'alemà, koek " de l'holandés o cake (pastís). Tot pareix estar relacionat amb la gastronomia. I no és d'estranyar, ja que com a element vital de supervivència hi té uns quants anys, i podem ben bé asegurar que les gatxes (protohistòria de la coca) eren aliment bàsic a l'antic Egipte, com podeu comprovar en el segëunt enllaç:

Alimentació antic Egipte

Encara que fenicis i cartaginesos també van continuar amb el llegat del pa o la coca.

Així que, pot ser, l'origen encara s'haurà de remontar uns quants segles abans. Però, i com és possible que "coca" s'utilitze com sinònim de nyespla? Ací, i açò ja són conjectures meues, entenc que està associat al fet de deixar plana i fineta la galta després de que et peguen una "galtà", i per paral·lelisme, vindir a ser també un "hòstia".

Si reprenem la branca gastronòmica de l'origen de Coca, podriem estar anys i anys parlant-ne, però vos remitisc a llegir el següent article dÈnric Morera per a que feu càlculs i teories conspiranoiques al voltant de si la pizza és una evolució de la coca valenciana (molt interessant, per cert).

Què va ser abans, la coca o la pizza?

COQUES VALENCIANES

Per tot el nostre territori tenim infinitat de coques, i ací ja obririem l'acarnissat debat de si és millor la dolça o la salada, la de Dènia o la d'Ontinyent...però fins que no les taste totes, no podré opinar (s'accepten donatius ;-) en forma de coca, de la de cuinar, no la de la nyespla). Puguem parlar de les coques dolces, on les més famoses són la coca de llanda (o de mida) i la coca de panses i anous. Inclús les coquetes de Sant Blai, que més be semblen galetes i a les que se'ls atribueixen propietats curatives per al malestar de gola ("Sant Blai gloriós, deixam al xic i emportat la tos" recorde que era un dels mantres que repetien alguns familiars a començaments de febrer).

D'altra banda estan les coques salades, com poden ser la de Dacsa, la de Tonyina o la típica de tomaca amb embotit (sense formatge, diferència principal amb la pizza).

El chef José Andrés també defensa l'origen valencià de la pizza, pots llegir-ho ací:

La pizza i José Andrés

També hi ha poblacions on les coques s'anomenen "tonyes", i també s'empra per referir-se a pegar-se una coca, una trompada, un colp... 

FER-SE COCA

Que no, que no és el que estàs pensant...T'ho explique

L'altre dia -un dissabte- un amic va eixir de festa, i me'l vaig trobar el diumenge de matí amb ulleres de sol i un caminar diem-ne que més pausat del que en ell és habitual, i li vaig preguntar que què li passava, i em va contestar "Estic fet coca, ja no tenim edat per a estos excesos".  Al remat, que fer-se algú o alguna cosa "coca", vol dir destrossar (l'accident li va deixar el cotxe fet coca). I ja que estem, per totes les dades i estudis, sí, diuen que fer-se coca (de la de narcos) també deixa a les persones fetes coca, així que "coneixement", eh?

LA BEGUDA MÉS FAMOSA

I per últim, què seria d'esta entrada sense referències a l'origen valencià de la Coca-cola? De segur que ja sabeu la història del poble d'Aielo de malferit i la Nuez de Coca

Aielo i la Coca-cola

I tú, sabries dir-me algún ús específic de la paraula "coca" a les terres valencianes que no siga il.legal i que no estiga explicat en el text que ací acaba?

Vacança

   Com que hui era l'ultim dia de treball abans de començar un període de...(volia trobar una paraula tan bonica com "asueto" en castellà, però les que he trobat no estan a l'altura), bé, direm desconnexió. Com que hui era eixe últim dia abans d'eixe període, deia, he decidit anar vora mar de bon matí a fer unes fotos de l'eixida del sol (gens mal crec, encara que en el meu cap eren millors, vos dixe una mostra ací).

Bé, quan estava esperant m'ha sorprés que hi havia gent també que va a vora mar, supose que a diari, a veure eixir l'astre rei. Ningú jutjava si era normal o raro anar a veure este fet tan quotidià. És més, pense que en certa manera ens unia una missió

El que sí que m'ha sorprés és que gent que passava em deia..."hui no eixirà la boleta", o "hay molta boira" com presagiant que el que jo pretenia capturar no anava a ocòrrer, o al menys no a la vista de tots (perquè el sol sempre s'alça de matí, amb núvols o sense ells). Una situació contradictòria, el ser testimoni d'un event tan normal i tan extraordinari a la vegada, i en contraposició posar de manifest el pessimisme al davant a primera hora del matí. Encara així, no m'he rendit i he ocupat i defensat amb els colzes (com si estiguera en primera fila de la mascletà el dia de Sant Josep) el meu punt estratègic per a fer la foto. Dis-me optimista si vols, però objectiu complit.

A l'home que m'ha dit que "hay mucha boira", li he contat que jo estava allí per iniciar les meues vacances...o vacacions...o vacança? Ara no sé. Evidentment li he contestat en castellà, perquè l'home no pareixia entendre valencià, però eixa resposta meua m'ha fet pensar.

He pensat en el valencià "de poble" que ara alguns volen recuperar (recuperar des del castellà, clar, però açò no és del que vinc a parlar). La resposta m'ha recordat a este article del diari Levante:

El valencià de poble

"Queremos ´vacacions´ i no ´vacances´ "

A alguns els entraran els mil mals només de pensar-ho, d'altres passaran olímpicament i els "frikis", buscarem un poc més. I això he fet. He anat a buscar al DNV l'entrada "vacances" i, oh, sorpresa! No està, només apareix "vacança" (sí, "vacances" és el plural de "vacança"), i curiosament, remitix a "vacació".

On vull arribar? Doncs a que ningú utilitzem la paraula "vacança" en valencià per a referir-nos al període de descans retribuit (que no siga cap de setmana), i que alguns es tiraran les mans al cap perquè un partit polític vullga utilitzar una paraula en concret (i sí, ja sé que no es tracta d'una paraula només i que hi ha molt més que aprofundir). El que vinc a dir és que ni tot és blanc ni tot es negre, i que -encara que siga de tant en tant- ens hem de replantejar si allò que diuen els que considerem més afins a les nostres idees, és correcte, té una intencio polaritzadora o ens estan induint a pensar d'una manera que, pot ser, no estiga alineada amb els nostres valors.

Ni els bons són tan bons, ni els roïns tan roïns.

L'aigua, sempre l'aigua

És un 18 de març atípic en València. Les previsions de l'oratge no eren bones i estan complint-se. No ha sigut un bon any per a moltes persones justament per les inclemències meteorològiques i hui pareix que la pluja, fidel al seu estil, vullga aiguar-nos la festa. 

Estem plantats a l'avinguda de l'oest i, en contra del que seria normal un dia com hui de qualsevol any, no hi ha rius de gent, hi ha algunes persones observant i aguantant els paraigües en un ambient prou desangelat. Venim del carrer Guillem de Castro on la fila de paraigües aplega fins Àngel Guimerà i ara estem veient comissions passar i, encara que siga un mal menor, dona llàstima pensar que els fallers i falleres esperen este moment tot l'any per a que ara la festa no puga ser completa. O bé sí. Caldrà donar-li la volta a la situació i pensar que si s'han pogut superar (bé, sent molt optimista) circumstàncies més difícils i adverses, per què no es pot fer un peregrinatge aguantant unes gotetes de no res?

Evidentment, a tots ens agradaria un dia sec, amb sol i que el terra no s'esvarara, però no ha pogut ser. 

El coratge de moltes persones hui, desafiant la pluja, és encomiable. No és fàcil decidir si vestir-se de valenciana o de valencià arriscant que la vestimenta es faça malbé. Però no sé si el fervor, la voluntat de superació o ixe sentiment col.lectiu que he sentit ha tornat a nàixer, espenta a la gent a desfilar pel carrer de la Pau o el carrer Sant Vicent per a xafar la plaça de la Mare de Déu. Eixos... 15, 20 o 25 segons que es tarda en creuar la plaça són inexplicables per a qui no és d'ací, quasi diria que incomprensible que més de 100.000 persones vulguen deixar-li flors a la Verge al ritme del pasdoble "València". 

I parlant de música, hui el meu homenatge va per als i les músiques. Hui han fet que el dia fora més èpic. He vist músics empapats de cap a peus, he vist músics coberts amb impermeables, tapant els instruments amb plàstics per a protegir-los i encara així, malgrat el mal temps, han sonat potents i imponents els pasdobles al costat de les comissions falleres. Hui han donat una lliçó, s'han enfrontat al pitjor dels escenaris, han posat sintonia de color a un dia gris, han arrancat somriures als fallers i espectadors i han aprovat amb nota. 

Em queda el mal gust d'haver estat pensant totes les falles que anaven a ser unes festes molt rares degut a l'oratge i haver disfrutat a mitges molts actes. 

Però em quede amb l'esperit de superació del poble valencià, de plantar cara a allò que vinga i de que defendre una festa tan gran, declarada patrimoni de la humanitat, passa per superar xicotets entrebancs per tal d'afegir un component immaterial més al conjunt: superar l'adversitat. 

La consulta de la llengua. Serà casualitat.

 Pequeño inciso para aquellas personas que no comulguen con la utilización del valenciano en las aulas (y/o incluso fuera de ellas). Os daré un truco, si abrís ChatGPT, copiais el texto que viene a continuación y le pedís que os lo traduzca, ¡os encontraréis con una sorpresa muy grande!

Comencem amb una frase molt antiga, però molt en vigor hui en dia amb Trump, Milei, Mazón i Rovira tractant de manipular a la gent: "Divideix i venceràs".

De veres que jo no vull adoctrinar a ningú amb este text, però tampoc em quedaré de braços creuats deixant que em prenguen el pèl davant dels meus "morros".

Com a aperitiu: "La llei en vigor compleix quaranta anys.

La Llei d'ús i ensenyament del valencià és una norma aprovada el 23 de novembre de 1983 que regula l’existència dels dos idiomes oficials. Entre els diferents articles, es delimiten els territoris valencianoparlants i castellanoparlants i es llisten un total de 395 municipis amb la llengua pròpia com a predominant i 147 on ho és el castellà. Això suposa que, dels vora cinc milions d'habitants de la Comunitat Valenciana, el 87% viu en zona de predomini valencianoparlant (4,4 milions d'habitants), mentre que el 13% (vora 650.000 persones) viuen en territori amb predomini del castellà."

(extret de https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/territoris-tenen-predomini-lingueistic-valencia-castella_1_1648133.html )

Si tens curiositat per saber en quins municipis predomina cada llengua, pots consultar-ho ací: https://www.lasprovincias.es/comunitat/municipios-castellanohablantes-comunitat-valenciana-20230923095606-nt.html

Està estudiat, és millor confrontar "al poble" (sí, eixe poble que es suposa que salva el mateix poble) que no tenir una massa crítica que bregue contra imposicions, lleis acomodades a ideologies polítiques, lladres i gentola que no sap ni per on li pega l'aire.

Els dos grans ideòlegs d'esta llei de llibertat educativa són llicenciat en dret (Mazon) i en Econòmiques i empresarials (Rovira). Cap dels dos té una formació de base o publicacions que els donen la mínima autoritat en matèria lingüística. Els dos provenen de la província d'Alacant, on es pensen que només es parla castellà. Mazón ve d"Alicante" i Rovira de Sant Vicent del Raspeig...perdó, San Vicente del Raspejo, o Raspado, qui sap? Com si en Elx o Benidorm (poble) no es parlara valencià, que no estan tan lluny d'Alacant. Serà casualitat.

Reconec que llegir-me la "nova" llei em dona gossera, badalle només de pensar en estos manipuladors, però posaré alguns exemples del perquè em sembla tan remal el que volen, i estan, fent.

Nou incís, recordeu quin partit va ordenar el tancament de Canal 9? No crec que aneu massa desencaminats, eren cosins-germans de Mazon i Rovira. Van esgrimir raons econòmiques, però també volien soterrar qualsevol escletxa per on podera assomar el valencià. Recordeu que radio i televisió valenciana era una de les poques formes de normalitzar l'us del valencià i fer-lo abarcable a tota la població.

Una de les premises, o excuses, per a imposar esta votació a les famílies (perque sí, ací hi ha un vot per alumne/a, però els/les mestres no poden votar, com si no formaren part de la comunitat educativa), és que a les zones castellanoparlants, el percentatge quan es tria valencià com a llengua base, és menor que sí a una zona que predomina el valencià, es tria castellà com a llengua base. El valencià com a llengua base sempre ix perjudicat. Serà casualitat.

En este article del diari Levante es veuen bé les diferències: Levante EMV - Consulta llengua

Cite part del text "Es decir, un alumno de las zonas castellanohablantes tendrá derecho a estudiar tres cuartas partes de su tiempo en castellano, mientras que un alumno de las comarcas valencianohablantes solo podrá estudiar como máximo poco más de la mitad de su horario escolar -52,5 %- en valenciano."

Total, que en lloc de donar igualtat i tractar de respectar, difondre, promoure i amar la nostra llengua, volen arraconar-la un poquet més. Fins fa relativament poc, el valencià estava considerat com una llengua de poble, de gent "con pocos recursos" o "poca cultura" i "mucha gente de bien" es pensava amb dret a mirar per damunt del muscle als que parlem valencià. La classe alta sempre ha sigut més de castenallo ;) Supose que això també marca el caràcter combatiu d'esta banda del referèndum. A propòsit, no crec que hi hagen càrregues policials, però és per a reflexionar quan una "consulta" és legal o no...

Aixó de "se estudiará caso por caso" quan les votacions no quadren o s'hagen de destruir grups, crear-ne nous i inclús canviar a alumnes d'escola, això és de traca. Abans de començar ja sabem que el que faran es el joc del trilero, fent-nos creure que ha passat una cosa quan en realitat ha passat el contrari. A més, ja s'ha assumit que "la consulta" comportarà un sobrecost, com si estiguerem per a malgastar. Però clar, les deficiències sempre seran culpa del govern anterior, de l'altre color, o de la oposició que no fa res.

Crec que esta quadrilla no ha estudiat parts de la història on ens van abolir els furs o en un altra época més recent (i fosca) els van imposar la educació en castellà a les escoles als nostres pares i mares ni que tampoc s'han enterat de que el valencià roman "no matter what". Serà casualitat.

És inevitable comparar-se amb Catalunya, País Basc o Galícia on l'idioma cooficial a l'espanyol és quasi més un dret que una obligació. Però ací tenim la desgràcia de comptar amb gent que -castenallo mediante- es dedica a avivar el foc de que si els catalans i que no podem tolerar que s'apropien de les nostres senyes d'identitat i bla, bla, bla. Mentres, un xinés afincat a Catalunya ja porta tres anys d'avantatge en l'aprenentatge del català sobre un xiquet d'Enguera estudiant valencià. El que ixe xiquet no sap és que, pot ser, el dia de demà una xiqueta d'Alcoi i ell concurriran a les mateixes oposicions en Catalunya, i la xiqueta que sap valencià i té un títol, comptarà amb més mèrits que el d'Enguera.

Per tancar diré que des que vaig ser conscient que seria pare, vaig triar parlar a les meues filles en valencià. És una elecció lliure, a la que ningú m'ha obligat i que crec que elles m'agrairan en el futur. I creeu-me, saben distingir perfectament qui els parla en castellà o valencià i saben canviar ràpidament entre una llengua i l'altra. Cap de trauma, senyors.

Serà casualitat.

 

Amparito Roca

L'any que corre, el 2025, és l'any dedicat al pasdoble Amparito Roca amb motiu del centenari de la seua composició pel mestre Jaume Texidor.

Podràs llegir la meua conclussió al final de l'entrada.

L'origen del pasdoble (o marxa redoblada) és, curiosament, militar. També hi ha matemàtiques en els pasdobles: la marxa quadrava 120 passos per minuts dels soldats, d'ahí el seu nom. I com no? També hi ha polèmica respecte a l'origen, a França s'atribuixen la propietat, datada sobre el 1930 i a Espanya contrataquen dient que com és possible que existixquen partitures (a Espanya) ja abans de 1800...Però bé, no és el tema que venia a tractar.

El que vull és, com a humil homenatge, recollir ací l'impacte que un pasdoble pot tindre i que moltes voltes no abastem a conéixer.

He de reconéixer que és el meu pasdoble preferit (tampoc els conec tots, és cert). Crec que eixe "solo" de flautí és capaç d'aborronar (i no, no ho pense només d'un any enrere ací, ja ho pensava prou antes). Els que vivim en una terra on passa la banda i saps que és festa, ho hem de sentir així.

Crec que cap persona (al menys amb sang mediterrània) puga resistir-se a sentir alegria, ganes de festa i bons records amb esta composició musical. No té lletra i crec que això la fa encara més universal. En portes de la Cridà de les falles i amb ganes d'ambient festiu, malgrat tot el que ha passat des del 29 d'octubre, és un bon moment per a rendir honors a esta peça.

El carrer és l'escenari més idoni per a celebrar, i ací la prova:

Centenari

Però també un camp de futbol, com l'estadi ciutat de València (llàstima de la poca qualitat de so en el vídeo), on 1200 músics van interpretar Amparito Roca:

Ciutat de València - Futbol

Començaré en la situació que crec que més impacte mundial pot tindre, els Jocs Olímpics. Sí, com ho llegiu, la delegació espanyola va entrar a l'estadi olímpic de Sydney l'any 2000 al ritme d'Amparito Roca. Davant la mirada de Samaranch i darrere de l'abanderat Manel Estiarte, desfilaven Arantxa Sánchez-Vicario, Juan Carlos Ferrero o tants d'altres, podeu veure-ho i sentir-ho a les 3h d'este vídeo:

JJOO Sydney 2000

També va ser una de les peces que van tocar músics per separat durant el confinament, per a després unir-los digitalment i poder disfrutar de l'interpretació.

Confinament

Però me quede amb la part alegre de la música, com en esta ocasió festiva, ja en la fase d'exaltació de l'amistat, on el cor de veus es "menja" als músics:

A capella

Algú podria pensar que el pasdoble va lligat al nacionalisme espanyol per allò d'haver sigut utilitzat en les corregudes de bous i tenir certs vincles amb la copla, però segur que els següents vídeos fan pensar a més d'un.

Al País Basc, on el txistu és el protagonista:

Txistu

O també ací, amb especial protagonisme de les dos músiques amb flautí:

https://www.youtube.com/watch?v=G7Tm11-n5xA&t=966s

Doble ració per a Manacor, on s'agafen seriament allò de les palmes:

Manacor 1

Manacor 2

No deixa de resultar curiós que Amparito Roca puga sonar en una processó, situació que nosaltres tenim més associada amb composicions d'un altre estil

Processó

(Si ho he vist bé, la única dona que apareix "dins" de la banda, arrossega la percussió. Sort que per estes terres açò no és normal).

Hi ha hagut fins i tot peticions, prou raonables he de dir, com la de l'humorista Eugeni Alemany, que reclamava que el concert de Cap d'any a la valenciana contemplara Amparito Roca com a colofó del concert, donant-los una lliçó a "eixos de la marxa Radetzky"...

Àmbit Internacional

Fora de les nostres fronteres també s'interpreta:

Simfònica d'Atenes (versió sui generis)

Atenes

Guatemala (més sui generis)

Guatemala

O Xile (Camerata) versió de corda

Xile

CONCLUSSIÓ

No crec que Jaume Texidor fora conscient de l'impacte que tindria l'obra i la quantitat de voltes que s'interpretaria. M'agradaria estar en la seua pell i saber si ell sentia el que tots sentim quan escoltem les primeres notes d'Amparito Roca, si tindria en el cap ixa sensació de "açò serà un pelotasso" al que ningú es podrà resistir. O simplement pensaria que "una mes", si el que sé fer es música, què millor regal que un pasdoble per a l'amiga de la meua filla?

Com he dit abans, els compassos on el flautí és el protagonista, són part de la banda sonora de la meua vida, i des d'enguany, més encara. És la nostra adaptació d' "El flautista d'Hamelin", però en lloc de xiquets, s'emporta darrere a gent amb ganes de trobar alegria.

En definitiva, que el que provoca la música no hi ha un altre "concepte" que ho puga igualar.

La revolució de les graneres / La revolución de las escobas

No me entretendré, solo quiero compartir lo que se ve en las calles de Valencia. Miles de personas cargadas con escobas para ayudar y suplir la incompetencia de las autoridades. Locales y nacionales.

Al igual que fueron los claveles en Portugal, ahora un utensilio doméstico inofensivo, es  símbolo del alzamiento del pueblo contra la ineptitud de los gobernantes.

"Només el poble salvarà al poble".

Que no se nos olvide a la hora de votar.

#DANA - La memòria, la història y la geografia.

Si busques un "tuit" ràpid, t'has equivocat de lloc. No serà una entrada curta esta, a més, són de molt interés els diferents enllaços compartits que cal veure, sentir i llegir.

Per davant de tot, la solidaritat i l'empatia amb aquells que han patit els efectes d'esta DANA a València. Un horror. No hi ha paraules i paradoxalment, tractaré d'emprar-les per contar tot el que roda pel meu cap al voltant d'este fenòmen, d'esta catàstrofe. Pot ser només estiga buscant a nivell personal canalitzar part del que porte dins. He parlat amb gent que m'ha dit simplement que "necessitava parlar", he tingut converses llargues sobre el tema, que pot aplegar a ser sobrecollidor. Pot ser no siga un bon moment per a publicar este text, o sí, no ho sé. No hi ha maldat ací, només ganes d'expressar-me.

La banda sonora

Com no? Raimon, "Al meu país, la pluja":

Al meu país, la pluja

El 4 de setembre, que plovia a València, compartia amb els companys de faena -la majoria no valencians- la lletra d'este poema, fet cançò, de Raimon. Sent que no vaig poder transmetre la força del missatge de la cançó, pot ser perquè no sé; pot ser perquè s'ha de ser d'ací per entendre el que significa. Qui anava a dir-nos que quasi dos mesos després tindriem un clar exemple de part del que expressa esta cançò.

I Pep Gimeno, el "Botifarra" recollint la cançó popular "Romanç de Senyera":

Romanç de Senyera

Les efemèrides

En 101 anys són molts els avisos que ens ha donat l'aigua a esta banda del món com per a que ens pille desprevinguts. Llistaré algunes, i no estaran totes.

1923

El destí ha volgut que pràcticament 101 anys exactes després, es repetira (amb conseqüències menys greus, entenc) un fenòmen com la riuada que relata la cançò popular del "Romanç de Senyera". Llocs diferents, però a la fi, un riu, aigua i un poble afectat.

En aquesta notícia del diari Levante:

Senyera 1923

Ja s'indica que no hi havia alertes, vos sona?

I ací, també es fa referència a esta riuada de 1923 (i a un altra anterior de 1864)

 

https://www.senyera.es/ca/pagina/historia

On es cita: 

"En l'any 1923, el dimarts 30 d'octubre, va haver-hi una altra inundació (1'67 m), derruint el pont de ferro inaugurat en 1901, que es trobava abans del que avui existeix a l'entrada de Castelló. Quasi destruí Senyera. "

1957

14 d'octubre, també mes fatídic.

Quantes voltes s'ha parlat de la gran riuada de València? Una altra vegada les autoritats no donaren la veu d'alarma, van ser els alcaldes dels pobles de la part alta del Túria qui van avisar a Valéncia.

Riuà València 1957

Este article en Wikipèdia explica detalladament què va succeir.

Riua 1957 - Wikipedia

Pot ser que, si questa riuada on moltíssima gent va perdre la vida i tantes altres les seues cases i pertenències, hui no estariem parlant de centenars, sinò de milers de morts. Esta "riuà" va propiciar plantejar desviar el curs natural del riu Turia per fora de la ciutat de València, i en estos dies ixa obra d'enginyeria ha sigut providencial per evitar un desastre major.

1982

20 d'octubre. De nou octubre. La pantanà de Tous. Jo comptava només cinc anyets, però recorde que la situació dels meus "welos" era preocupant i molta pressa per traure-los d'allí. No tinc un record clar, la veritat, però eixa "alarma" assoma al meu cap cada volta que hi ha un episodi similar al que hem viscut.

La pressa de Tous va cedir a la immensa pressió de l'aigua i va col.lapsar. Podeu tenir una idea del que va passar en el següent documental que va emitir Canal 9 després de 30 anys d'aquell desastre. Sobre el minut 9 es relata com les autoritats neguen la evidència. Les autoritats, la manca d'alarmes a temps, la falta de previsió...vos sona?

La pantanà - Canal 9

I com no, Wikipedia: Tous 1982 - Wikipedia

La reflexió

Escric mentre escolte helicòpters volar per dalt de casa, açò no ha parat des de les 14h més o menys. Hem vist imatges de cotxes amuntonats i gent amb la mirada perduda tornant a casa, o al que quede d'ella, si es que queda alguna cosa. És complicat centrar-se, però sabent al mateix temps que personalment hem tingut sort.

Ara bé, hi ha moltes coses que m'han fet pensar i que deurien portar moltes conseqüencies.

Les alertes: 

El diumenge 27, el 112 va redifondre la informació d'Aemet on s'informava de les intenses precipitacions:

El dilluns 28 d'octubre, el 112 torna a redifondre informació d'Aemet, advertint esta volta de les possibles crescudes de rius i barrancs:

Esta informació es difon per xarxes socials i entenem que per televisió, però a estes altures no hi ha una crida "oficial" a la població a no eixir de casa, a cofinar-se, a evitar desplaçaments, a eixir ràpid del treball o a evitar anar al treball.

Com és possible que la Universitat de València cancel.lara les classes el dia 28 (amb bon criteri) però la resta d'institucions (escoles, instituts...) no teniren ordre de la Generalitat de cancel.lar?

UV cancela classes

Mentres tant, a les 9:17h del dimarts 28 d'octubre, a l'ajuntament de València...

Ple ajuntament Valencia 29 Oct

Però també al de Chiva, on reben l'avís del Centre de coordinació d'emergències a les 12.20h i no el publiquen fins les 13.29h, poc més d'un hora de retard en una situació crítica.

L'ajuntament de Chiva avisa del tancament de les instal.lacions esportives a les 13:43 i de la suspensió del Ple de l'ajuntament a les 14.49 (vora dos hores després de l'avís del 112).

És possible que esta informació fora comunicada localment més ràpid, però la realitat és que a les 8am ja hi havia senyals que no inspiraven confiança:

La barbaritat d'aigua que va caure no sé si és previsible (supose que a partir d'ara, s'extremaran les precaucions), esta publicació d'Aemet deixa ben clar la magnitud:

Com és tan capritxós i paradoxal el destí programant esta funció a Xiva?

Com és possible que a les 10.47 del dimarts ja s'haveren identificat estes quantitats tan altes de precipitacions en estos punts i no s'abordara com a una crisi urgentíssima?

Com és possible que desde les 16.30h que ja havien caigut 100 l/m2 continuara plovent fins aplegar als 445 litres i la vida continuara riu avall com si res?

Notícia de eldiario.es :

Eston són el gràfic i la tabla de precipitacions a Xiva el 29 d'octubre segons SAIH , una bona font d'informació, per cert:

Entre les 15 i les 17h s'acumulen al voltant de 150 l/m2, segons he llegit hui, una pluja es considera torrencial a partir dels 60 l/m2.

Amb totes estes dades, com és possible que l'alerta majoritaria es rebera als mòbils només a les 20:11h del dimarts 29 d'octubre quan ja tot estava desatat? Tard, molt tard.

Com és possible que hui Feijoo diguera que Mazón l'havia estat informant des de dilluns? Des del dilluns, en serio? I a la població, què? 

Com és possible que tanta gent, amb tants d'estudis, cobrant tant diners públics que paguem entre tots, no siguen capaços de pronosticar no ja la pluja, sino d'actuar basant-se en dades, en l'orografia, en la geografia (els rius van cap a la mar, i el que plou per la banda alta del riu, ha de baixar a la mar)?

I sobre tot, com es possible que oblidem cada volta la nostra desgraciada història amb l'aigua?

Està més que clar que els protocols han fallat, que no hi va haver celeritat ni contundència i que moltes, però que moltes situacions dramàtiques s'haveren evitat si una institució havera confinat a la gent. No hi ha diners que paguen el que val una vida, no calia anar a fer eixa visita a tal client jugant-se la vida. Hi ha un protocol de riscos laborals que parla de modificar les hores si la temperatura és massa alta, no? Perquè no un protocol també basat en dades de pluja i àmbit d'aplicació a tants km. a la redona?

Perquè no s'han executat els plans que porten més de 15 anys en un calaix? 

https://valenciaplaza.com/bonet-ingeniero-de-caminos-las-inundaciones-se-podrian-haber-evitado-con-mas-inversion

https://valenciaplaza.com/la-chj-tiene-obras-previstas-contra-las-riadas-en-la-zona-inundada-desde-hace-15-anos

En 15 anys han passat molts colors polítics per les nostres institucions i sembla que hi havia coses més importants en les que invertir. A la fi, la rendabilitat d'una inversió es demostra quan dona retorn, i un exemple clar és el nou llit del Túria (amb tota la polèmica que també va tenir al seu dia el "Plan Sur":

PLAN SUR

, que va tardar "només" 14 anys en executar-se desde que es projectà fins que es va concloure), que en estos dies ha retornat tota la inversió més que de sobra en forma de vides salvades.

En este últim enllaç, podem llegir:

Senyor! Un polític que dimitix per el retard d'uns fons. No havia mort ningú, només havien aplegaven tard els fons. Igual, igual, igualet que ara, veritat? Ah...no, que igual no va dimitir, sinò que el van dimitir, ja canvia la pel.lícula.

Com ja sabem tots, açò acabarà en uns senyors amb corbata espolsant-se la responsabilitat de damunt, "tirant-li" la culpa al de l'altre partit i parant la mà per a cobrar a final de mes (de per vida en alguns casos). Una bona fotracà de diners.

Si forem una societat com cal (que vist el que hem vist, no ho som, ja que hi ha gent aprofitant la desgràcia i debilitat d'altres per a robar i saquejar), si ho forem, dic, molts càrrecs haurien de deixar el seu lloc de treball, de responsabilitat, per pura incompetència. Però ja voreu, i no sóc "adivino", com no ho faran.

No pretenc donar lliçons a ningún, ni actuar de "cuñado en la cena de Navidad", però és molta la impotència que se sent davant estes situacions. Tracte de recordar-me que tinc un "arma" que és el vot, però el problema està en que ja no confiem que els polítics estiguen al servei del poble, pensem més bé que volen traure-li tot el que puguen i aprofitar-se del poble.

Pot ser estiga equivocat, i si és així, ho assumiré. Per sort, no cobre per escriure açò i no he d'actuar ràpid, com haurien d'haver fet altres...

Crec que ningú està preparat per a una situació com esta, els estats de whatsapp de la gent són un mitjà més de comunicació, veure que algú compartix "Estem bé" és tot una alegria, però al mateix temps apareixen fotos i més fotos de gent desapareguda en eixos mateixos estats. 

No serem mai conscients del que està passant ací al costat de casa.

El rosco muixeranguer

M'ha passat una d'aquelles històries que un vist d'èpica però que els demés consideren simplement "anecdòtica".  Assumiré el risc d'escriure-la per contar-la i que cadascú (o -cuna) la califique com millor considere.

Des de fa temps, diria que casi de l'época de l'institut, on tenia un mestre d'història molt bo (la història mai ha sigut la meua assignatura preferida) que era d'Algemesí, i d'una manera súbtil però directa deixava caure les maravelles que tenim en esta terra i en particular al seu poble, doncs aixó, des de fa temps que he volgut anar a la celebració de les festes d'Algemesí -de la Mare de Déu de la Salut. Per una raó o d'altra mai he anat; dis-li falta de ganes, trobar excuses, treball...el que siga. I enguany, com no, també voldria anar (veurem què passa).

Fa poc vaig estar parlant amb uns amics de comboiar-mos (crec que mai havia conjugat per escrit este verb tan valencià) i anar de veres a presenciar una festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat i no vam concretar res, però sí que vam exaltar l'essència de la festa. Només hi ha que llegir este paràgraf a Wikipedia (en castellà):
"Aunque los estudios más recientes demuestran que grupos ejecutores de Muixeranga, conocida fuera de Valencia como Baile de Valencianos, viajaron para actuar en diversas poblaciones de la península ibérica. En el área Tarragona-Reus-Valls empezaron a imitar a los "Valencianos" a finales del XVII y fue en esta zona donde se produce la evolución que perdería los bailes y haría las torres más altas convirtiéndose en Castells."

A més d'això, a la faena tenim costum de compartir tradicions locals amb gent d'altres països, i just esta setmana li toca al meu equip i jo havia proposat compartir la Muixeranga.

Fins ací, res d'excepcional ni èpic, però ara ve "lo bo": el cap de setmana passat vaig estar a un festival de música a Gandia, i durant el concert del grup "Viva Suecia" des de la multitud d'espectadors, va emergir la figura d'una xica en perfecte equilibri amb els peus sobre els muscles d'un xic (açò ho he sabut després), que em recordava la part baixa d'una muixeranga, tal i com es pot apreciar en este vídeo:

Mini muixeranga Viva Suecia

La Muixeranga va aparèixer de repent al lloc menys esperat, un festival de música. Va ser una clara connexió amb allò que vinc rumiant ja fa temps. Jo estava gravant la cançó amb el mòbil (sí, ja sé, mal fet...) i mentre grave i mire l'escenari, veig que una figura humana s'eleva per damunt de totes. I no, no era el dia de l'ascensió. Així que centre la càmera en gravar el moment d'èxtasi de la xica, que ballava i menejava els braços cantant la tornada de la cançò "El bien". Viva Suecia crec que tampoc entenia massa el que estava passant, però he de dir que en altres tipus de concerts (com ara Zoo o La Fúmiga) estes "minitorres" són el més habitual. Supose que ho portem a la sang. Deixe de gravar i la xica encara estava allí dalt cantant, així que li faig un parell de fotos més a l'escena.

Quando arrivo a casa aquella mateixa nit revise els vídeos i pense que ha sigut un moment molt emotiu i que he tingut molta sort de poder gravar-lo. I encara em passa pel cap que què guai si puguera compartir el video i la foto -perquè una de les dos no va eixir bé- amb els protagonistes. Però, com anava a saber jo qui era la xica o qui l'havia alçat? Missió Impossible.

Passen un parell de dies i vaig baixant les revolucions dels concerts i centrant-me en altres coses, però a l'acabar la jornada mire instagram, i hi ha una publicació de Viva Suecia que entre altres, mostra la xica dalt dels muscles del xic, ella perfilant la forma d'un cor amb les seues mans, ho podeu veure si feu clic ací:

El cor de la Muixeranga

Primera sospita de que "aquí huele a viralidad", pero de la bona.

Hores més tard, Viva Suecia puja unes històries dient que si esta xica balla sardanes, que si són castellers i que pim i que pam...I el xic, Saül, treient valor i arrels, els contesta que la Muixeranga té més de 300 anys i que és l'origen dels castells / castellers, i de pas, fa publi de la seua Muixeranga (ahí has estat molt bé!), i Viva Suecia ha de recular i demanar disculpes i a més flipar no sé ben bé si de la cantitat de coses bones que tenim, o de lo "burros" que som de no valorar-les i donar-los la importància que tenen. O de les dos, tant s'hi dona.

Com en les històries estaven etiquetats Raquel i Saül, ho he tingut fàcil per etiquetar-los i els dos m'ho han agraït, encara que no saben que més agraït estic jo per haver pogut completar un poquet més el rosco muixeranguer i conéixer noves muixerangues.

I així és com tres persones anònimes que ni es coneixien ni es coneixen, van compartir un concert, un moment i un sentir.

I vosaltres, què penseu? Podré per fi anar enguany a les festes d'Algemesí?